Revista Digital de la VALL D'ALBAIDA
cronicaredaccio@gmail.com

dimarts, 31 de març del 2009

Erotisme, sexe i drogues

Afrontar adiccions, per Fermin Ferrero

Publicat el dia 27 de març al Crònica 705



Erotisme, sexe i drogues





L’erotisme i la sexualitat humans s’han vinculat des de molt antic amb el consum de drogues i substàncies psicotròpiques, des dels rituals de l’Antiguitat, que conjuraven els déus de la fertilitat en cerimònies orgiàstiques, com les bacanals, en les quals el consum principalment d’alcohol era un dels elements essencials per aconseguir una mena d’èxtasi, fins èpoques més recents, en què les substàncies al·lucinògenes potenciaven emocions i sentiments amorosos i que es van arribar a convertir en bandera d’un moment i d’una gent (recordem el “flower power” i el hippisme).



Siga quin siga el moment, és indubtable l’associació que els consumidors han fet entre determinats efectes d’algunes drogues i nombrosos aspectes de la vida sexual humana, des de la seducció i la conquesta, fins al mateix acte sexual. Molt socorregut és, en aquest sentit, el consum d’alcohol per a desinhibir-se i, teòricament, dotar a qui consumeix de major capacitat de parlar i fer la rosca amb l’objectiu de lligar. Almenys, això és el que el consumidor creu (o vol creure): des de fora, la impressió és tan diferent i simple com que l’alcohol fa perdre la sensació d’estar fent el ridícul i redueix la percepció de dany, físic o moral, si les coses no acaben bé. Als anys 70 i 80, l’èxtasi, combinació d’amfetamina, al·lucinògen, i adulterants en una proporció de 5/5/90 va arribar a ser coneguda com “la droga de l’amor”, degut a que un dels efectes que causava era una potenciació important dels sentiments d’empatia i comprensió cap als altres, cosa que freqüentment era malinterpretada com amor, amb les conseqüències que aquest sentiment acostuma a tindre associades. De fet, conten alguns autors que als moments de major consum d’èxtasi es van veure samarretes que deien “No et cases fins que no passe un mes des de l’últim èxtasi”.



En l’actualitat, han arreplegat el testimoni d’aquestes pràctiques la cocaïna, principalment, utilitzada principalment per a les relacions sexuals; i també drogues de recent aparició i difícil classificació, com la ketamina, anestèsic que es fa servir en veterinària i que pot causar al·lucinacions en humans, que s’apliquen al sexe, però en este cas amb una finalitat delictiva: superar la resistència de l’altra persona (habitualment, la xica) i abusar sexualment d’ella sense que se n’adone. El seu consum és molt perillós, ja que pot arribar a provocar estats de coma, però sembla que la desesperació sexual dels seus “beneficiaris” és massa gran per a consideracions d’aquest tipus.



El passat 11 de febrer, la Universitat de Granada va publicar un estudi en torn a la uti-lització de drogues i el funcionament sexual en drogodepenents, on aporta dades curioses, com que el 51% dels hòmens enquestats fan servir drogues per a mantindre una relació, front al 44% de les dones. Una altra diferència és que elles solen tirar mà de l’alcohol predominantment (72%), mentre ells es centren en la cocaïna, precisament la droga que més inhabilita sexualment. Serà que sense ajuda no poden...





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada