Pa per a hui, fam per a demà

Pa per a hui, fam per a demà

Publicat el 27 de febrer de 2009 al Crònica 703

Dolors Sanchis

És impressionant!!!

Amb els temps que corren és incomprensible com hi ha tanta ment ingeniosa. Sembla que s’han posat d’acord per a acabar amb tot, i quan més aviat millor. Si pensàveu que amb la crisi alguns entrarien en raó, s’adonarien dels despropòsits dels últims temps, l’heu errada de ple.

Com el tema és ampliar infraestructures, crear llocs de treball, doncs vinga va...., fem més carreteres, construïm aeroports. Si després fan paper o no, tan se val... de moment tenim gent treballant en la construcció. En castellà a això li diuen “pan para hoy, hambre para mañana”.

Segons aquestes ments privilegiades, resulta que si fan el que van pregonant, d’ací a poc temps podrem anar a Alzira en avió, sí, sí ho heu sentit bé... en avió!.

No se’ls acut millorar la línea ferroviària i ampliar horaris, en un mitjà més ecològic i necessari per als habitants de la comarca, que per anar a Xàtiva, a Alcoi, a València, o a qualsevol poble d’aquesta línea han d’agafar el cotxe, gastar més i contaminar molt més. Els treballadors i treballadores que treballen en eixe eix, disposarien d’un bon mitjà de transport. Es facilitaria la mobilitat dels estudiants. També es crearien llocs de treball, potser no se n’han adonat d’això.

I si no tenen prou amb els aeroports, mentre els construeixen faran una altra carretera, malmetent la Valleta d’Agres. Es veu que mitja Europa voldrà vindre ací a estiuar, o de cap de setmana. Deu ser preciós passejar per valls plenes de carreteres i aeroports, urbanitzacions, mun-tanyes pelades pels incendis, i grans centres comercials... Au, vinga! Consumiu, consumiu que el món s’acaba.

Potser encara no hem vist les conseqüències a les quals ens ha portat el consum desbocat? Ja no se’n recorda ningú dels insistents avisos de la banca, fa uns anys, demanant a la població que no s’endeutara tant?

Què passa amb la publicitat que incita a tindre-ho tot de forma immediata? No té cap responsabilitat en tot aquest daltabaix? Què passa amb la supertelebasura que ompli de pardalets les ments de la meitat de la població? Què donen com a model conductes especuladores, el tot s’hi val, la manca de sensatesa?

Tenen aquesta gent la patent de l’entorn natural? Tenen dret a malmetre’l impunement?

Com diu Galeano, “el mundo patas arriba”. Com diuen a la meua terra Quin poc seny!