L’espai que mereixem

L’espai que mereixem
Publicat el 27 de febrer de 2009 al Crònica 703

Anna UreÑa Grau

Una de les estampes més belles d’aquest poble s’escenifica allà pels volts de l‘estiu, quan el sol allunya les hores de fosca i el fred i la pluja es fan escàpols del nostre paisatge. Ocòrre llavors que apareixen legions d’esforçats esportistes que abandonen els seus reductes de casa i feina per assaltar cada racó d’aquest poble amb l’única finalitat de robar-li hores al dia i oferir-li batalla al cos. És a l’horabaixa de qualsevol d’aquests dies quan s’unflen les possibilitats de topar-se amb una bandada de ciclistes que cerquen el recer dels bells paratges que la nostra contrada ofereix. Pense, per exemple, en l’ermita de Sant Esteve, la Font de Gamellons o la senda dels enginyers camí del Torrater; i els recorde atrafegats pel traginar de tants i tants veïns que fan del nostre poble un lloc idílic on passar les hores d’esbarjo. També hi ha aquells que prefereixen les passejades en companyia prop del Pou Clar des del Llombo, per aquella senda de l’Alba a la qual recentment se li ha rentat la cara. Certament pense que camejar per sota dels ponts que guarden Ontinyent de les marrades innecessàries és cosa de no dir. Passar pel davant del Molí Descalç, les restes de la sèquia Bodí o la Barcacana, prop de la Vila sempiterna i a recer del riu Clariano. Tanmateix resultaria òrfena aquesta ennumeració forçada i sobre la marxa sense aquells corredors entossudits en donar-li la volta al poble.

Però aquesta bella estampa de què us parlava s’estronca irremeiablement quan acurta el dia i ens fueteja el fred. I no és només que amb les baixes temperatures desapareguen les ganes de fer esport, que també. Hi ha quelcom d’incidiós que ens amenaça quan la llum ens abandona i quedem a l’albir d’improvisats estris que ens donen la llum necessària per continuar amb les nostres dèries atlètiques. Ací és on volia arribar.

Una de les rutes més utilitzades pels nostres veïns sembla haver caigut al sac de l’oblit. És aquella que comprén el tram que va des del poliesportiu municipal fins al pont del Salt del Bou. Aquesta és, potser, una de les zones més transitades per tothom. I això malgrat el perill evident que amaga tothora i en especial quan cau la nit. Per una banda hi ha trams de la mateixa que no guarden l’espai suficient per als vianants, que han de cobejar-se amb els cotxes i ciclomotors per un espai que només existeix a la imaginació dels qui la transiten. Per l’altra, també, la manca d’il•luminació que fa que tots hàgem de còrrer o caminar quasi a les palpentes i amb tota la cura del món per por a topar amb qualsevol que ens vinga de cara. És per això que escric aquest article per donar veu a tanta i tanta gent que sovint s’exposa als més que evidents perills que amaga aquesta part del nostre poble. No podrien les nostres autoritats donar-li la llum que li cal a aquest reduït espai? No és possible cedir-li un lloc als vianants quan abandonen el Salt del Bou per buscar el barri de Sant Rafel?

Donades les continues obres que esventren Ontinyent en cada barri i carrer considere que adaptar una part ínfima del mateix és quelcom que exigeix poc a aquells que ténen l’autoritat per fer-ho. I més si ho comparem amb l’ingent servei que oferirien als seus ciutadans que són, al cap i a la fí, els que subvencionen totes i cadascuna de les remodelacions que el nostre poble necessita.