Publicat el 27 de febrer de 2009 al Crònica 703
Benicio del Toro i Traffic
Sempre que veig en algun mitjà de comunicació a l’actor Benicio del Toro, me’n recorde invariablement del magnífic paper que va fer en la pel·lícula Traffic, de l’any 2001, encara que després de comprovar el semblant que té amb el Che Guevara, serà difícil veure la seua típica samarreta o póster i no pensar en Benicio del Toro, que ja té mèrit. Si faig un poquet més de memòria, també va participar en la gran “Sospechosos habituales”. No està mal. Bon actor, bones pel·lícules.En Traffic podem veure el procés de comercialització de la cocaïna entre Mèxic i els Estats Units, i tot el que gira en torn eixe contraban: la policia corrupta mexicana, els agents de la DEA, els quals, com a peons de batalla, no deixen de lluitar en una guerra que sembla perduda (excel·lent el diàleg amb el xicotet traficant que han apresat: “Vosaltres teniu un pressupost anual limitat. Els traficants tenen pressupost il·limitat i poden fer el que vulguen”), vegem el narcotraficant que importa la droga des dels Estats Units, socialment ben situat i ben vist; el fiscal antidroga nordamericà, ple d’idees i força, i que acaba trobant-se el problema dins sa casa (descobreix que la seua filla s’ha fet addicta a l’heroïna), vegem la predominància de les polítiques repressores, basades en detindre traficants i decomissar el màxim de partides, front a la pobresa d’altre tipus d’accions, com la prevenció (altre dels moments genials de la pel·lícula: el fiscal antidroga s’adona de la necessitat de compaginar accions repressores amb altres preventives, demana els seus ajudants idees en aquest sentit i un terrible silenci s’imposa en el despatx. També és molt bo quan viatja a Mèxic, s’entrevista amb el respon-sable antidroga d’aquell país i li pregunta quines polítiques tenen per tal d’atendre els addictes. Aquell es riu i li contesta: “Los adictos se tratan solos. Un día se toman una sobredosis, se mueren y listo”).
Enmig d’aquesta caterva de personatges i situacions, que no cauen mai ni en l’exageració ni en la sensibleria, sinó que juguen sempre a una sinceritat i realisme difícils de trobar en el cinema actual, trobem Benicio del Toro, que interpreta el paper de policia honest mexicà, gos vell que sap com jugar les seues cartes per a no quedar-se al descobert, però que no perd l’esperança d’acomplir el seu ideal per a combatre les drogues. Això és el que veiem al final de la pel·lícula, i que ressalta el missatge a favor de la prevenció, d’e-ducar els xiquets per a no haver de castigar després els adults. Un final que és, a més, un fals final feliç, en realitat una tornada a començar. El director Steven Soderbergh no juga a la credulitat de fer-nos creure que tot s’acaba arreglant, i ens ve a dir que açò de les drogues és un tema complicat i recurrent, però que almenys hi ha espe-rança.
No és fàcil trobar una pel·lícula que tracte el tema de les drogues des de tants punts de vista, tant de rigor i tanta amenitat com aquesta, que disposa d’un excel·lent conjunt d’actors encap-çalat per Katherine Zeta Jones i Michael Douglas sense llevar protagonisme a la pròpia trama.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada