Plaça Major, per Toni Martínez
Publicat el dia 27 de març al Crònica 705
Excuses fora de lloc
He llegit atentament l'article d'opinió que signen dues regidores socialistes al darrer número d'aquesta mateixa revista i no he pogut més que sorprendre'm d'algunes de les afirmacions que deixen escrites. Segons afirmen les regidores, molts ciutadans i ciutadanes es preguntaven perquè el PSOE no va obrir boca en el Ple municipal dels pressupostos del 2009 on, dins l'apartat de les normes de personal, s'aprovava l'eliminació del requisit lingüístic del valencià. Ara resulta que ho van fer per no enfrontar, per no utilitzar la llengua com a pretext de discussió partidista.
Jo crec que no és exactament així. Més bé diria que les dos regidores han hagut d'eixir corrent a justificar allò que no van ser capaces de fer allà. Els agrade o no, el Ple Municipal és l'àmbit institucional més important i és allà on s'ha de parlar i s'han de dir ben dites les coses, independentment que després es vulga escriure el que es vulga.
La raó per la que els socialistes no van obrir la boca en el Ple municipal en este punt en concret és perquè no tenen la suficient força ni convicció per defensar els seus arguments davant un govern municipal intransigent que porta a ralla tota l'oposició.
Per al PSOE el tema de la llengua és un tema menor que no requereix, per exemple, ni una intervenció plenària, ni una roda de premsa, ni una mínima declaració del seu portaveu municipal. Allò que mereix la supressió del requisit lingüístic per a ells és només això que han fet, un simple article d'opinió. I és que el PSOE sap quin és el cupo de reivindicació lingüística que pot fer servir perquè l'efecte bumerang no es torne en contra d'ells. És una qüestió puntual que no cal remenar. Només cal observar el seu darrer butlletí informatiu on la presència del valencià és residual i mai per a parlar de coses importants.
Això sí, un any més vindran les Trobades i allí es trobaran i estaran d'acord en dir com de perniciosos són els governs del PP per a la normalització lingüística sense reconèixer la seua complicitat. S’ho diran entre ells i perquè les crítiques no se senten fora del rogle, no siga cosa que encara perille alguna almoina en forma de subvenció. És fàcil enrotllar-se la "kuffiya" al coll i reclamar pels drets dels palestins i saharauis, lluny del nord enllà on la gent t'omple de reconeixements, que defensar ací la llengua. Pobre país, pobra llengua si l'ha de defensar certa gente. On són les pancartes del Salvem la llengua? Les pintades a les baranes del Túria encara no s'han esborrat del tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada