Silenci...

Plaça Major, per Toni Martínez

Publicat el 16 de gener de 2009 en el Crònica 700

Silenci...

Cada vegada sembla més evident. Les anunciades inversions que el govern municipal del Partit Popular havia d’aconseguir per a la nostra ciutat, la dotació de serveis que havia de guanyar Ontinyent, de nou, hauran d’esperar. Ho diuen els pressupostos i ho diu el silenci dels portaveus municipals, res de res, i gràcies que el Pla d’Inversions Estatals del govern de Zapatero suplirà les mancances de l’administració autonòmica. Després que el Ple municipal aprovés i desaprovés el conveni amb Conselleria per a la reforma de l’Echegaray, mira per on, si al remat es fa, no serà per les ajudes del govern que Lina Insa ha aconseguit atraure. El mateix que ha passat amb els accessos al futur Pont de Sant Vicent, que no el pont, que conste, - vostès recorden el temps que està parlant-se del tema? Les vegades que s’ha perdut i s’ha modificat el projecte? - . Doncs això, ni el teatre, ni el accessos a pont, ni la necessària reforma de la Plaça del Sant Domingo, ni el Museu Valencià del Tèxtil que a hores d’ara no sabem ni per a què aprofita, ni en què s’utilitzen les despeses del seu pressupost, ni què fa la Fundació, ni què fa el seu President, ni... Cap d’aquestes inversions i serveis seran una rea-litat en la data promesa de 2011. És el mateix que passa amb el nou Hospital Comarcal, tot i que jo he llegit en algun lloc que serà una realitat d’ací dos anys, els terrenys pareix ser que estan a punt però les màquines no entren.

A l’únic lloc que entren les màquines són a Daniel Gil i a Pio XII. Clar, que amb pressupost municipal, si no, com. Vorem després quantes places d’aparcament han llevat en la zona. Supose que per això abans s’han gastat els diners col·locant per tot el poble cartellets on ens informen de les places d’aparcament que existeixen, com si les hagueren creat ara, quan en realitat se les van trobar fetes. Però clar, deu ser una cosa psicològica; tu posa cartells que aixina pareix que siguen aparcaments nous i que n’hi ha més.

Omplir el poble de cartellets, - més encara, - és l’única cosa en la que ha consistit l’espectacular campanya de Nadal d’ajuda al comerç. S’han lluït, han descobert la pólvora, cap novetat i tot inventat. I mentrestant, el Carrer Major que en els últims anys havia reviscolat, si passes ara el trobes totalment abandonat i amb algun anunci de “Liquidació per tancament”. Què està fent l’ajuntament per atraure el comerç, el servei i l’oci al carrer Major que comunica tota la ciutat? Quants comerços s’han vist obligats a tancar recentment en la zona? Això sí que requereix esforç, compromís i inversió, però per contra, res de res, només silenci. Deu ser que com no viu massa gent, no hi ha massa benefici, és a dir, vots.

Ens espera un últim any de legislatura que tot serà posar primeres pedres, primera pedra ací, primera pedra allà i primera pedra més cap allà, tot començarà el darrer any abans de les properes eleccions municipals i aleshores ens diran que els haurem de votar perquè, clar, ho han d’acabar. No saben ni què!