I ara com aniràs, Gaspar?

I ara com aniràs, Gaspar?

per Vicent Català Calatayud - Portaveu de la Plataforma Salvem la Valleta

Publicat el 16 de gener de 2009 en el Crònica 700

Tots sentim alguna cosa especial, molts sentiments s'aglutinen al nostre cor, molts records ens vénen al cap quan recordem les romeries i peregrinacions al Santuari d'Agres, alguns per gaudir de la natura, altres per visitar i gaudir de la pau i tranquil·litat interior que ens dóna parlar-li en silenci, plorar-li, pregar-li i demanar-li a eixa senyora de cara morena i dolça mirada que un dia va decidir fixar la seua residència en aquest bell lloc de la Mariola; i altres simplement per eixir de la vida rutinària.



Ontinyent i Agres tenen un vincle d'unió molt fort, més del que pugam imaginar-nos. Sí, ella, la que un dia li va tornar el braç al pastor Gaspar Tomás, la que un dia conforme s'acostava més a Ontinyent , més pesava fent-se insuportable portar-la travessant la Serra, decidint en aquell moment llevar-li el Mantell i la Corona i portar-los a Ontinyent per vore si així sanava als veïns afectats per l'epidèmia que atemtava en aquell temps. Sí, aquella, la nostra benvolguda Mare de Déu d'Agres.



Des d'aquell moment la unió i l'estima entre aquestes dos poblacions va anar enfortint-se i arrelant-se. Conten les cròniques que la romeria en aquells temps va obtindre un grau considerable d'importància i que l'Ajuntament d'aquell temps era qui organitzava la visita al Santuari d'Agres. Amb la creació i la presa de rellevant importància de la línia del tren Xàtiva-Alcoi, eren molts els Ontinyentints que al mes de Setembre feien la seua visita a la Moreneta de la Mariola.



Els orígens de la festa del Camí dels Carros es remunta a fa més de 230 anys, quan hi ha constància de la primera sol·licitud a les autoritats per a realitzar els actes. La festa es va perdre amb el pas dels anys, però va ser recuperada fa al voltant de dos dècades.



Recorde amb un sentiment que no sóc capaç de descriure, un sentiment del que no trobe paraula al meu vocabulari per definir-lo, quan allà dalt, al Santuari, un dia de romeria qualsevol, d'eixos diumenges de Setembre, veus com comença a menejar-se entre els bancals i les terres de cultiu, una massa de gent, que envolten i guien un monument espectacular, al gegant Gaspar, eixe Gaspar que ens recorda el que un dia la Mare de Déu li va tornar el braç que de xicotet havia perdut, que físicament no seria tan gran, però, que tenia un cor, molt més gran que el mateix gegant Gaspar.



Encara huí, m'emocione recordant com travessa la Valleta, i com a poc a poc s'endinsa pels carrers costeruts d'Agres fins arribar a la plaça on acompanyat per les campanes donant la benvinguda, i amb la dansà dels Pastorets ens donen força i empenta per seguir pujant fins al Santuari, on ella, la Mare de Déu ens espera.



Tots aquest moments estan en perill, aquesta tradició està en perill, aquestos sentiments estan en perill de no poder tornar a repetir-se, tot açò està en perill. El Consell pretén construir una via de 4 carrils que travessarà la valleta d'Agres. Un “eix transversal” que dividirà en dos la Valleta, que separarà Agres d'Ontinyent, el Parc Natural de la Serra Mariola del paratge Protegit de la Solana del Benicadell. Una autovia que no sols trencarà a-quest paisatge únic sinó que trencarà i desfarà allò que els nostres avantpassats ens han deixat, les tradicions, la història d'una germanor entre pobles per un únic motiu, la Mare de déu d'Agres. Trencarà allò que des de xicotets ens han inculcat, allò que ja féiem amb els nostres pares i iaios tots els anys, però, i el gegant Gaspar?



Nosaltres potser pugam seguir anant de romeria, encara que mai tornarà a ser el mateix, i menys l'encant que tindrà el paisatge que ens acompanyarà pel camí, però el gegant Gaspar, podrà travessar un dels tants pontets que faran, sinó és que també tallen els camins rurals que vertebren seguint l'antiga via del Xitxarra? Com travessarà els 4 carrils que separaran la Valleta en dos parts?



Moltes preguntes que no sé si tenen resposta, molts sentiments que em conviden a dir NO a l'autovia Villena-Muro, NO a una autovia per la Valleta d'Agres, NO a aquesta barbaritat sense cap sentit. I a la de cara morena i dolça mirada tots els dies li demane: Cuida'ns i protegix-nos la Valleta, ara i sempre, Mare de Déu d'Agres!!!