Amb el cor i amb el cap, per Concepció Gandia
Publicat el 16 de desembre de 2009 al Crònica número 700
Molinetes en la serra
No fa massa temps que un aerogenerador era fàcilment identificat amb l'ecologia, el respecte al medi ambient i la sostenibilitat; i tant els usuaris, les empreses instal·ladores i els organismes promotors eren socialment vistos amb bons ulls. Però amb açò de les energies renovables passa el mateix que amb la tecnologia, que és bona o roïna en funció de l'ús que d'ella se'n faça. Un parc eòlic que produeix energia elèctrica neta i sense fums ni residus nuclears s'hauria de veure com una contribució al creixement social sostenible i com una aportació cap a la substitució d'altres fonts energètiques més contaminants. Però la realitat és ben diferent si atenem als forts impactes paisatgístics que estan tenint aquests tipus d'instal·lacions. I no solament em referisc a la ferida que se'n fa a la serra on normalment s'hi instal·len els aerogeneradors: desmuntatges i anivellació de terrenys, creació de camins de forta pendent, erosions al sòl, implantació de línies elèctriques. També parle de la ubicació inadequada en la que se solen implantar. En massa ocasions els parcs eòlics es situen en paratges verges i no intervinguts per l'home, clar que són llocs on hi ha un règim de vents favorables, però també mar endins és un lloc on els vents són favorables, més encara si cal que a les muntanyes, allí el vent és permanent i l'impacte nul.
A més a més l'energia dels aerogeneradors hauria de servir per a substituir la de centrals tèrmiques de carbó. De manera que generar un megawat eòlic hauria d'evitar l'emissió a l'atmosfera dels fums produïts per un megawat tèrmic. ¿Per què les nostres autoritats energètiques no fan com a Holanda i Dinamarca, on ja fa anys que els seus aerogeneradors estan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada