Per Sergi Martí
Els alumnes de Primària d’El Palomar agafen la manta per anar a escola, però no per a tirar-se-la al coll, sinó perquè tenen fred
Aquesta vesprada acompanyant la meua filla a escola, al centre que tenim a El Palomar (pertanyent al CRA Riu d’Albaida), he viscut una sensació que m’ha fet pensar molt, tant que he decidit tornar-me’n a casa per la càmera de fotos i immortalitzar aquesta situació inèdita, també he decidit escriure aquest article per a què tothom conega la realitat que patim.
Quan deixe la xiqueta a la porta, a punt de tornar-me’n cap a casa he pensat, “abans que comencen les classes m’asomaré i saludaré la mestra”, però en el moment que m’acoste a la porta de l’aula ha ocorregut un fet sorprenent, almenys per a mi, he vist eixir de la seua classe un alumne embolicat amb una manta –deu ser algun visitant de Bocairent que els està mostrant la bonica tradició que mantenen en eixe poble de la Vall-, he pensat jo, tot satisfet alhora que ignorant: M’alegre de veure que hi ha comunicació entre els pobles de la Vall i més encara, que obrim l’escola al carrer i els costums. La sorpresa encara ha estat més gran quan a l'entrar veig que tots els alumnes de l’escola es tapaven amb les seues respectives flassades. Però, en preguntar a les mestres m’han tret del dubte i també m’han esborrat el somrís de la boca en dir-me que no es tractava d’una tradició ni cap acte cultural ni res semblant. El que passa és que no hi ha manera d’escalfar aquelles classes, fins i tot m’han mostrat el termòmetre; estàvem a 4oC dins de classe!!! Fins fa poc tenien uns radiadors elèctrics que escalfaven una mica, però amb una instal•lació elèctrica deficitària, vella i sense condicions, a tota hora estaven saltant els ploms, aleshores van decidir canviar-los per uns radiadors més moderns, amb menys consum, però també amb menys rendiment, i el que ha passat és que com aquelles classes ja estan bastant velles (l’escola fou inaugurada en 1953), els finestrals són molt grans, i el sostre està tan alt, per baix les portes hi ha badalls..., doncs, que no hi ha manera de què es puga aconseguir a les classes la temperatura adient a la feina que es fa allà dintre. Clar, en eixe moment m’ha vingut a la memòria que això d'una escola sense condicions no és nou, de fet, a l’inici del curs 2005/06 els pares, aprofitant que el President de la Generalitat i el Conseller de Cultura inauguraven el nou curs i la nova escola de Guadassèquies (del mateix CRA), pancarta en mà, vàrem mostrar al senyor Font de Mora (Camps va arribar més tard i s’ho va perdre) la nostra petició “I EL CENTRE D’EL PALOMAR, QUAN?”. Ell es va acostar a nosaltres i, amb el somrís que porten els polítics prèviament assajat quan la premsa està present, ens va dir que ja ho tenien tot previst “el pròxim: Palomar”. El curs següent (setembre de 2005), el dia d’inici de curs, els pares vàrem tallar la carretera i, amb tots els alumnes, férem una manifestació; també ens vàrem manifestar a la festa de les danses d’Ontinyent (10-9-05) en què els balladors d’El Palomar portàvem apegats a la solapa uns “reclams publicitaris” amb peticions similars. De res ens ha servit fins ara, seguim sense una escola amb condicions. I en aquest curs s’agreuja la situació, se’ns ha presentat un hivern cru de veres, amb la neu a la porta del carrer i els xiquets i xiquetes tremolant de fred. El problema que tenen les mestres és convèncer-los que la bufanda i la manta està bé, però els guants per a escriure no... Ara ja no és sols problema d’una escola nova. Pense que demanar que els nostres fills puguen estar dins de classe sense manta ni guants ni bufanda és demanar que les nostres escoles no siguen tercermundistes. Què menys, no?
Des de dalt ens diuen que ja està a punt l’escola, que això és cosa de poc de temps, però... Què vols que et diga?. Jo, com aquell, “els consells, amb diners”, és dir, amb fets. Tot és passar els anys i l’escola jo no la veig per cap lloc. Sí, ja ho sé, la crisi l’hem de pagar entre tots i totes, i quan dic tots som tots. Segur que als col·legis privats-concertats que amb tan de gust recolza el nostre Govern Autonòmic no els falten aquelles condicions mínimes que nosaltres ens fem tan pesats reclamant. Un poquet de dignitat i serietat, senyors polítics, que Hisenda som tots, però ciutadans amb igualtat de drets també.
El Palomar 9 de gener de 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada