L’educació no és un negoci

L’educació no és un negoci, per Àngel Canet Català - angelcanet@hotmail.com

Publicat el 16 de gener de 2009 en el Crònica 700

Aquest és el tema amb què en algunes universitats s’han manifestat els estudiants universitaris en contra de l’aplicació de la Convergència Europea en Educació Superior, amb la implantación de l’EEES (Espai Europeu d’Educació Superior) que comença a implantar-se en aquest curs i entrarà en vigor el curs que ve. A Bolonya, Itàlia, va ser on s’aprovaren els acords objectiu de la contestació estudiantil. I per això el moviment ha rebut el nom de “No a Bolonya”.

Al llarg del curs passat es dugueren a cap manifestacions, tancades i protestes en contra de l’EEES al llarg de tot l’Estat, i amb l’arribada dels exàmens finals cesaren. Abunden els alumnes desorientats i que no estan informats de les conseqüències de l’EEES, quanta menys informació, menys mobilització (ja ho sabeu sobradament –ací en tenim massa proves del que dic)

Les principals reivindicacions dels estudiants universitaris són:



1. - El tema econòmic. El nou model d’universitat està orientat cap als estudiants amb més mitjans econòmics. Posem exemples: els alumnes es veuen obligats a cursar un màster, les matrícules del qual són molt cares; es creen les beques-préstec, que pretenen hipotecar els estudiants abans d’acabar d’estudiar (l’Estat ha establert préstecs per tal de cursar aquests estudis, que els alumnes no hauran de tornar fins que assolesquen un nivell mínim d’ingressos, que aleshores comencen a pagar a l’Estat); el principal atractiu dels canvis és la possibilitat de moure’s per Europa mentre estudien la carrera però tornem a la mateixa: qui es pot pagar aquests estudis a Europa?, la reforma planteja una metodologia docent que condemna al treball continu dels estudiants, més crèdits per treball i més hores de tutories, impossibilitant per a molts combinar estudis i treball, una cosa necesària perquè alguns universitaris es puguen pagar la carrera.

El model d’universitat. Es privatitza l’ensenyanment universitari, en donar al diner privat la possibilitat d’entrar a la universitat, i es converteix en un mitjà del mercat laboral. La recepta és extremadament simple: el finançament públic se subordina a la prèvia obtenció de “fonts de financiació externa”, és a dir, privades. Les empreses privades poden entrar a finançar “càtedres”, en funció dels seus propis interessos econòmics. Al mateix temps, les empreses s’apropien d’un exèrcit de becaris pagats amb els impostos i que treballaran per a elles i els seus propis interessos mercantils.



2.- Els estudiants rebutgen els plans sobre les titulacions més professionals, ja que es minusvalora en la vida universitària l’espai adient per a la investigació científica i a la formació cultural d’alt nivell. Hi haurà diner per a la investigació? On quedaran carreres com Dret, Humanitats, Filologies...?



3.- El finançament per part de l’estat, mentre la resta de països europeus inverteixen en educació universitària al voltant del 2% del PIB, el nostre país inverteix un 1,2%. Fa quatre anys, el govern ja es va comprometre en aquest aspecte i encara no hi ha hagut canvis.



4.- S’ha creat l’Agència d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació, que serà l’encar-regada de decidir els criteris a adoptar a l’hora d’aprovar o rebutjar els nous plans d’estudi. La falta de transparència d’aquest organisme impedeix conéixer els interessos que representa. Està supeditada al govern de torn. 5.- Assenyalen que en la reforma hi ha molts punts ambigus, i inclús contradictoris, per això el que reclamen principalment és la informació, que, segons diuen els estudiants, “les autoritats neguen”. Les seues reivindicacions no són escoltades, ja que a les reunions que hi ha ni tenen veu o no se’ls té en compte. 6.- El passat 16 de novembre fou el dia europeu de l’estudiant, i van començar les manifestacions, tancades i protestes, i han seguit fins acabar el primer trimestre. Tinc entés que la lluita continua. Si és per motius, EN SOBREN.

Peu de foto: Uns docents alumnes dels IES d’Ontinyent van considerar que no calia desconvocar la Vag del 17 de desembre, “per iniciativa pròpia”.