Que tinguem sort

 

Ximo Urenya

 

Ah, València, València! Podria dir ben bé:
Ah, tu, València meua! Perquè evoque la meua
València. O evoque la València de tots,
de tots els vius i els morts, de tots els valencians?
Deixa-ho anar. No et poses solemne. Deixa l’èmfasi.
L’èmfasi ens ha perdut freqüentment els indígenes.

                                                         Vicent Andrés Estellés

Ara, amb un nostre alcalde de València, Joan Ribó, que segur que esdevindrà de seguida, vostre, és a dir, de tots i de totes, anar a la ciutat de València ja no ens farà tanta mandra. La ciutat havia renunciat a ser a ser cap, capital del País, i casal, casa de totes les persones que tenim, que sentim com a una digna honorabilitat el fet de viure i treballar a una terra que ha estat pròspera, amb una cultura i llengua riques, amb una llarga història d’èxits i també de fracassos, com tots els països, de la que no volem ni podem renunciar. Senzillament perquè són els nostres atributs, ni millors ni pitjors que els dels ciutadans del món. Ja estava bé amb tantes vanaglòries i presumpcions de riqueses pàtries, de la “millor terreta de món”, de “ejes de la prosperidad”, de “glòries” i de “identidades irrenunciables” passades de rosca, de... 

Sí, que tiguem sort, que tinguem sort i que trobem tot allò que ens va mancar ahir. Que cap malastrugança trenque les expectatives de llibertat i de canvi social, polític i cultural que els valencians hem exigit amb els nostres vots carregats d’esperança i d’il·lusió. Que ningú espatlle ara la reconstrucció del nostre País que durant tant de temps estranys governants ens van anar ensorrant. Que s’acaben les guerres intestines entre nosaltres i que la raó i el diàleg s’imposen. Que es construeixen ponts d’entesa, que es troben els valors que ens uneixen i s’enterren per sempre més les paraules usades com a destrals contra els germans amerats d’odis que ens consideraven injustament els seus enemics. Que s’esborren del diccionari de la política les paraules que ens han dividit com a poble, odi, revenja, exclusió, ofensa, segregació, enemistat, càstig, insult, prohibició, ofensa, violència, corrupció, súbdit, guerra, solemnitat, ofrena, majestuositat, èmfasi... i que s’hi posen en majúscula unes altres, unitat, humilitat, col·laboració, consens, respecte, diàleg, tolerància, pacte, diversitat, comprensió, cultura, amistat, història, ètica, bé comú, senzillesa, negociació, entesa, responsabilitat, pau, llibertat, veritat, solidaritat, pluralitat, pietat, paciència, igualtat, modèstia, poble, generositat, perdó, honradesa, coneixement, justícia, democràcia...  

Qui ha de presidir el govern de la Generalitat? Ningú no ho sap encara, però és un símptoma curiós que en l’enquesta del Levante, tradicionalment afí al PSPV, Mònica Oltra obtinga un 80% de vots contra el 19% de Ximo Puig. Naturalment que no són gens fiables les enquestes dels periòdics, i que més fiabilitat tindria una enquesta entre els valencians d’una empresa com Metroscopia, per exemple. Però, quina casualitat, a aquesta empresa se li ha “oblidat” preguntar sobre la qüestió que tant ens interessa. O si sí que ho ha preguntat, les respostes no apareixen en els resultats de l’enquesta de hui diumenge, 7 de juny. El debat el planteja el PSPV en el resultat numèric de les eleccions i això és perfectament raonable. Però si volen que parlem de números, Ximo Puig ignora interessadament que als 452.654 vots de Compromís, se’ls haurien de sumar també els 106.047 vots d'Acord Ciutadà, l'altra candidatura valencianista que ha quedat fora per la barrera injusta del 5%. Les dues candidatures han sumat un total de 558.701 vots, 53.515 més que el PSPV-PSOE, que n'ha obtingut només 505.186, la seua xifra més baixa de la història. Ara mateix, però, Compromís i Podemos només volen saber si el PSPV seria capaç de respondre positivament aquelles demandes de canvi real, social, polític i cultural per al País que hem exigit els electors el passat dia 24 de maig. Quan donen llum verda els tres partits reunits al resultat de les negociacions sabrem ja qui seria el millor president. O presidenta. Personalment, no crec que Madrid done permís al PSPV perquè puga assumir les línies bàsiques que posaran a sobre de la taula els representants de Podemos i de Compromís, per cert, la portaveu del grup, Àgueda Micó, és de la nostra Vall d’Albaida. Àgueda té clar quines són ara mateix les prioritats abans que no decidir qui ha de presidir el govern valencià: l’objectiu dels negociadors ha de ser el de "contribuir a crear una agenda de canvi per a transformar la situació social y política del País Valencià". Deixem a banda l’èmfasi, com demanava Estellés, i els sentimentalismes, i els personalismes. “L’èmfasi ens ha perdut freqüentment els indígenes”.