Ximo Urenya
Com que als del Partit Popular ja els queda poc d’estar en el govern, estan donant-se pressa per canviar lleis mitjanament acceptables que estaven en vigor per unes altres privatitzadores i depredadores. Un exemple fragant és l’anunciat projecte de Rajoy, la Llei de Monts que ve a ser pràcticament la mateixa que la de l’any 2003, però afegint-hi un article per ací i suprimint-ne un altre per allà, sempre pensant en afavorir els interessos privats, sense preocupar-los massa si les reformes que pensen aplicar afavoreix el medi ambient o el perjudica. Què els importa a ells totes aquestes qüestions ecològiques? És la història de sempre. Mentre el Partit Popular ha controlat el govern central de Madrid, o una comunitat autònoma, un ajuntament o una comunitat rural de veïns han fet sempre esforços per perjudicar el propi medi ambient. És la seua pròpia naturalesa, ho porten indeleblement marcat en l’ADN personal i en el seu ADN col·lectiu del partit.
Fa uns dies al Parlament Europeu va donar la veu d’alarma el representant valencià Jordi Sebastià denunciant les polèmiques modificacions de la Llei de Monts que pretén aprovar el Partit Popular, en fer un ús abusiu de la seua majoria absoluta al Parlament espanyol. Jordi Sebastià va avisar a Estrasburg que si s’aprovara la reforma legal anunciada es vulnerarien descaradament les directrius europees sobre prevenció de greus danys mediambientals, directrius que l’estat espanyol està obligat a complir. El diputat valencià de Compromís va demanar que la Comissió Europea intervinga, es posicione i done la seua opinió sobre el projecte del govern espanyol. Malauradament, la pressa amb que intenta aprovar la seua llei el Partit Popular arribe a fer-lo guanyar la carrera contra rellotge al més que probable dictamen en contra de la Comissió Europea. De moment el govern de Rajoy no vol ni parlar-ne en la seu del Parlament espanyol, i per això ha rebutjat la petició de compareixença de la Ministra de Medi Ambient, per a explicar el per què dels canvis de la reforma legislativa. Difícil paperet el d’una ministra de Medi Ambient, el d’explicar unes reformes per a maltractar el Medi Ambient. Jo tampoc voldria comparèixer.
La reforma més preocupant de la llei suposarà que després d’un incendi cabrà la possibilitat d’urbanitzar tot seguit l’àrea incendiada, si les autoritats ho estimen convenient, el que vol dir que tornaran a provocar-se incendis quan l’agent urbanitzador tinga la certesa que el seu amic del govern corresponent considerara que la urbanització té el mèrits suficients per executar-se. Estarem una vegada més com estàvem abans que es prohibira edificar durant els 30 anys següents a un incendi. Una vegada més el favoritisme i l’amiguisme entre els governs i els especuladors guanyaran al sentit comú de la llei que havia estat consensuada. Al País Valencià en sabem prou dels incendis provocats pels especuladors. Quan creus que ja s’acaba tornem a començar. Una altra malintencionada proposta dels legisladors que afavorirà els incendis provocats amb impunitat calculada és que els Agents Forestals i Mediambientals deixaran d’investigar els delictes ecològics com ara, i només actuaran quan ho determine així l’autoritat competent. Això sí, algú s’alegrarà d’algunes de les reformes en matèria cinegètica que apareixen al projecte de llei: Els caçadors tindran més espais per caçar i menys dificultats legals per fer-ho a la seua manera.
Ningú pot sorprendre’s de les noves propostes legislatives de caràcter privatitzador i depredador del Medi Ambient a càrrec d’un partit polític que sempre ha menyspreat i ridiculitzat aquells que procuren per la sostenibilitat i per la defensa del territori. No fa massa ja ens van escandalitzar les mesures legals que permetien els usos privats dels espais naturals amb la reforma de la Llei de Parcs Naturals, o la permissivitat amb els propietaris de terrenys i instal·lacions hostaleres ran de la mar amb la Llei de Costes. Han potenciat i encara promouen el sistema del fracking per extraure petroli o gas. Han permès experiments contra natura, com el cas ‘Castor’, el qual, després de causar un bon nombre de terratrèmols ens ha costat 1.350 milions d’euros d’indemnització al constructor, sense haver aconseguit cap objectiu. I, sense anar més lluny, tenim una alcaldessa de València, que a més de ser experta en destruccions de barris populars i de llengües, ara té una altra obsessió, carregar-se una altre bona part del que quedava de l’Horta de València. I vol que s’aprove la seua proposta depredadora ben prompte, abans que els ciutadans la tiren fora de l’ajuntament del cap i casal. Preguem perquè no arribe a temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada