Ximo Urenya
Fàstic comprovar com som d’impotents davant la massacre d’un poble acorralat al que se’l mata amb tota la impunitat del món. Fàstic comprovar com els estats de tot el món miren cap a un altre costat sense moure un dit per parar una carnisseria, els talls de carn de la qual són d’homes, dones, xiquets i vells, els cossos prèviament rebentats per les bombes destructores de cases de civils desarmats, d’escoles i d’hospitals. Sort encara, diuen, que les noves tecnologies permeten als atacants avisar els ocupants d’una casa quan caurà la bomba a la teulada, amb una senyal prèvia al desastre de l’immoble. Això es pot considerar humanitari? Diuen els criminals hebreus que els avisos permeten els residents fugir de les cases. Quina caritat la de la milícia! Demanen a la població civil que han de fugir de les àrees del conflicte, però cap a on poden fugir si estan ficat a dins d’una ratera? Totes les portes de Gaza tancades pels assassins que envolten tota la pobra zona desprotegida de qualsevol mena de defenses, refugis, àrees desmilitaritzades?
El nou govern dictatorial d’Egipte també es complau veient com els palestins demanen inútilment un gest d’humanitat del seu estat perquè els deixe refugiar-se a l’altra banda de la frontera. El govern Egipci és igualment culpable del genocidi que ara s’està portant a cap en una terra maleïda per la història. Una història sempre de sang per causa de successives invasions i per absència total de voluntat de pactes que permeteren una convivència més o menys pacífica de ciutadans de diferents races, religions i maneres d’entendre la vida. Però no hi ha per cap costat la voluntat de compartir un territori amb els que consideren enemics que volen exterminar. Posa els pèls de punta escoltar el desig de matar els altres, siguen adults o criatures, malalts d’un hospital o pacífics civils, alguns sense cap filiació política, que només tenen ganes de viure en pau del seu propi treball. No poden ser més fastigoses les manifestacions d’aquelles dones hebrees demanant que la milícia assassine les dones palestines perquè no puguen parir més fills.
L’ull per l’ull de les sagrades escriptures és entés pels radicals governants d’Israel com l’extermini genocida d’un poble per l’ull d’uns míssils palestins, la major part dels quals no arriben a fer cap mal a la població perquè són interceptats per les noves armes que té a bastament el govern d’Israel, gràcies a l’ajuda estrangera, majoritàriament subministrada pels omnipresents EEUU. El president dels quals, el Premi Nobel de la Pau Obama, dóna la benedicció als assassins que rebenten sense pietat els més febles d’aquella terra plena de murs, d’intolerància i d’odi. La vella Terra Santa és avui terra maleïda pels déus àvids de sang, de sacrificis humans, d’injustícies, de fam, d’ignorància i promeses mútues de venjança eterna. Mentrestant els nostres silencis són encara més cridaners cada nou conflicte a Palestina.
El final de tanta barbàrie? Difícil que ningú tinga l’atreviment de fer pronòstics. Quan dues tribus saben del cert que el seu déu és l’únic vertader i els seus llibres sagrats els prometen el cel i les coquetes amb mel si moren matant, l’única solució del conflicte seria, com proposen els més fanàtics soldats del Déu-Alà, l’extermini absolut de l’enemic. La “solució final” que van idear els nazis per acabar d’una volta per sempre amb el jueus. Però tots sabem que això no ha de passar, perquè per aquella bestiesa no van a deixar-los passar. De moment encara són els americans els àrbitres del joc de la mort i paren el partit quan la pudor dels cadàvers arriba ja als nassos del poder financer. Quan Obama crega que la sang ja ha empastifat satisfactòriament el cos i l’ànima de propis i estranys, manarà parar l’enèsima cerimònia sacrílega de l’odi. Fins que d’ací a quatre o cinc anys, amb qualsevol excusa més o menys raonable, tornaran a ostiar-se de nou. Sagrada naturalesa humana!
Potser els nostres néts o rebesnéts arriben un dia a admirar-se del final d’uns constants conflictes armats a Palestina. Probablement siga perquè la futura sagrada naturalesa humana haja deixat de ser un poc menys sagrada. Amén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada