Ximo Urenya
Els retalls en la sanitat pública han provocat morts per falta d'assistència als malalts més greus i més pobres i als immigrants sense cartilla sanitària rebutjats en centres sanitaris, una molt greu perversitat calculada pel govern xenòfob. La nova reforma laboral ha provocat morts en famílies sense cap prestació econòmica, els desnonaments han portat com a conseqüència uns quants morts més. Ara la nova llei d'Educació parida en secret en els despatxos de la FAES entre representants de la Conferència Espiscopal de Rouco Varela i els neofalangistes del Partit Popular, n'estic segur, també té com a una de les seues principals prioritats matar les llengües diferents de la castellana, la espanyola per excel·lència. Wert segurament ni estaria en el part d'aquesta tendenciosa LOMQE, però és el cap de turc conformat que dóna la cara pels seus amos amagats al darrere de les bambolines. Bambolines del teatre on, a Madrid, es representa una avorrida funció esperpèntica que intenta fastiguejar als actors, els pacients ciutadans, per a divertiment d'una minoria d'espectadors, els Aznars, Rajoys, Werts i tot un exèrcit de funcionaris, amics i animadors panxacontents que en trauen bon profit.
La LOMCE o LOMQUE en valencià, Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat de l'Educació: no és cap nova llei, sinó la mateixa llei d'educació anterior, la LOE, proposada pel govern de Zapatero, amb uns retocs per ací, uns retalls per allà i un afegitó per un altre costat. No s'han calfat massa el cap redactant un text de nova planta. Això sí, les esmenes introduïdes a la llei anterior suposen tornar en alguns casos a l'època franquista: subvencionaran centres escolars amb separació de xiquets i xiquetes, faran obligatòria la religió i la seua alternativa de “Valors” com una assignatura de la mateixa categoria que les matemàtiques o la llengua, suprimiran l'Educació per a la Ciutadania, separaran els alumnes amb dificultats per a progressar per a enviar-los a la formació professional, augmentaran un 10% els alumnes per aula (bona manera per a fer possible la millora de la qualitat de l'educació com diu el nom de la llei?), el govern central dictarà els temaris de les assignatures importants deixant per a les comunitats autònomes els temaris de les “maries”... A més d'introduir una sèrie de matisos a la llei anterior que no tenen una altra finalitat que acabar amb tota menció al treball cooperatiu dels alumnes per a cercar la competitivitat i la segregació d'aquells que tinguen qualsevol tipus de dificultat en l'aprenentatge i que puguen “molestar” el ràpid progrés dels més llestos. Tota una maniobra perversa per a aconseguir bons resultats d'una minoria d'excel·lència i oblidar-se'n de la gran majoria que ja desil·lusionats seran abandonats a la seua sort. Però hi ha encara una altra maniobra al rerefons de la llei, la més indignant, la de perjudicar l'escola pública i fer que els pares no tinguen més remei que enviar els seus fills a la privada, en mans majoritàriament de monges i capellans a les ordres de la Conferència Episcopal. Un objectiu que faria feliç al mateix Franco si ho veiera.
La majoria matemàtica del Partit Popular ha aprovat en solitari la nova llei d'educació sense fer cap cas a gran part del professorat, mares i pares, alumnes i el món de la cultura que han rebutjat la major part del contingut de la llei. Una llei que naix amb la sentència anunciada per tota l'oposició de abolir-la tan punt hi haja un canvi de govern en un futur que podria estar molt pròxim. Una llei que tindrà greus problemes d'implantar-se en algunes comunitats autònomes on ja s'han anunciat boicots a la seua implantació. Problemes que augmentaran perquè els 1.500 milions d'euros previstos per a implantar-la no donaran per a res. Són els mateixos problemes econòmics d'acompanyament de quasi totes les lleis d'educació anteriors i que també les van fer fracassar d'alguna manera. I vindrà una nova llei que esmenarà aquesta del Partit Popular i després una altra, i una altra. I amb tants embolics de lleis i contra-lleis el nivell educatiu de l'estat seguirà ocupant els darrers llocs dels informes PISA de la OCDE, com acabem de comprovar fa uns dies. I tornarà a fer-se creïble allò que diem els educadors d'ara i de sempre, que una societat més inculta i sense bona educació és més fàcilment dominable i manipulable. I així ens va.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada