I have a dream!

Ximo Urenya

De la mateixa manera que Luther King, Rosa Vidal, la nova flamant Directora General de la vella rovellada Ràdio Televisió Valenciana ha tingut un somni. Ha imaginat una ràdio i una televisió públiques valencianes com si estiguérem en un País normal, democràtic, plural, respectuós amb la llengua i la cultura del poble real i on els serveis públics es gestionaren amb transparència i participació de les diferents sensibilitats polítiques i socials. Si Luther King va pagar amb la vida l'atreviment d'haver somiat un país on totes les persones tingueren els mateixos drets, no crec que en el cas de Rosa Vidal arribe la sang al riu, ni tampoc que la idea que diu que té del futur de la ràdio i la televisió valencianes arribe a vènit, almenys mentre els seus amos siguen els mateixos que els que tenia l'anterior director de la RTVV, el manipulador sense escrúpols, José Lòpez Jaraba.

Ens conta Rosa Vidal un conte fantàstic que fa riure. Ens parla d'un nou model de televisió i ràdio valencianes de qualitat, vertebrador dels trets d'identitat valencians, gestionat econòmicament de manera sostenible, auster i eficient, i amb un funcionament plural i democràtic. El seu argumentari per convèncer el personal està buit de tota mena de raons, es limita a repetir els postulats programàtics una i una altra vegada a l'espera que ens els creguem finalment per cansament. El somni de Rosa Vidal no és gens revolucionari ni original, perquè el que proposa és ni més ni menys que el que hauria d'haver sigut una ràdio i televisió públiques ací i en qualsevol país que vulga presumir de ser democràtic. Rosa Vidal ens vol fer creure que s'ha inventat un “nou” model que sap que és més vell que l'anar a peu, però que, si fóra cert, que sap que no ho serà, seria realment revolucionari en un context valencià en plena creuada pepera contra tot allò que siga recuperació de la llengua, en ple rovellament imparable de les frontisses de la democràcia més elemental, opacitat opaca de les accions del govern i absència absoluta de tota mena de pluralisme en la gestió de les entitats públiques. Ha consultat Rosa Vidal el Vaticà del Partit Popular de Madrid (FAES) abans d'escriure i publicar el seu somni irrealitzable i d'atrevir-se a presentar-lo davant del sector de productors audiovisuals?

Allò d'aprofitable del somni per ara impossible de Rosa Vidal és el reconeixement implícit del desastre de gestió dels mitjans públics de comunicació a les mans ineptes dels manifassers 'periodistes' a les ordres del PP des de fa prop de 20 anys, la inutilitat de Canal 9 i de Ràdio 9 i dels 1.500 milions del seu dèficit vergonyós. Total per a res, per a no servir ja ni per a perpetuar-se la dreta en el poder, que era l'única utilitat que pensaven que tenia per a ells, els polítics del PP, els quals van acabar per no connectar-la mai als seus receptors de ràdio ni als seus televisors, perquè ja no se la creien ni els que la fabricaven.

Només hi ha una manera que el somni de Rosa Vidal es convertisca en realitat, i és que Rosa Vidal acabe metafòricament com Luther King, fulminada pels seus mentors, i que una nova època d'autèntica democràcia s'encete el més aviat possible al nostre País Valencià. Cap antidemòcrata pot donar lliçons de democràcia a ningú, tot i fent un ús privat indigne de la seua ràdio ni de la seua televisió pagades amb diners públics.