La màfia de jutges al servei de la màfia del Gran Popular

Ximo Urenya

L'escàndol a nivell mundial és majúscul. A nivell estatal, mitjans de comunicació de l'escolania nacionalista oficial, policia ben entrenada per a fer por i fer fugir a qui protesta i la calor de la canícula allarguen com poden l'agonia d'un govern, el de Rajoy, que comença a fer aigües per tots els costats i no hi ha mans per tapar tanta pudor de claveguera desbordada. L'estratègia de callar, amagar-se, negar les evidències més pregones, utilitzar la fiscalia amiga per a encalçar jutges rebels que tenen l'atreviment de ficar a la presó grans amics del Gran Partit, o mirar cap a un altre costat cada volta que una altra mitja dotzena d'alts càrrecs del Partit governant ha estat citada per jutges poc obedients al nou Ordre establert, ja no els està resultant tan efectiva com abans. La imbecil·litat del personal no és tan gran com la que el Gran Partit presumia. Allò de l'alcalde de Xàtiva Rus de “Dije que traeria la playa (a Xàtiva) i me votaron. ¡Serán burros!” ja ha passat a la història. Fins i tot al País Valencià els votants comencen a perdre la confiança en el Partit.

Però la màfia organitzada de fiscals i jutges al servei de la Cosa Nostra valenciana fa tot el possible per allargar sine die els casos pendents i torna a afavorir les pretensions de diputats i alcaldes afins. Un últim botó d'exemple és la conxorxa de jutges del TJ valencià, la Generalitat de Fabra i l'Ajuntament de Gandia per a convertir la Marjal en una zona recreativa per a turistes. Ara han començat per projectar en la Marjal, declarada no urbanitzable l'any 1983, un minigolf, al costat del Club de Tennis de la platja. El Tribunal de Justícia valencià ha cedit a les demandes de l'ajuntament amic de Gandia, amb el suport de la Generalitat amiga disposada a canviar la qualificació de la Marjal com li demana l'ajuntament amic. Un amiguisme que ha funcionat sense fissures des de 1994 entre ajuntaments, empreses constructores àvides de fer obres on siga i com siga, notaris, advocats, comissionistes, caixes d'estalvi i altres cooperadors necessaris en les trames mafioses que han malbaratat molts diners. Uns diners prestats per caixes d'estalvis i bancs que finalment hem acabat pagant tots nosaltres per la llei del birli birloque. Només 243 expedients d'enderrocament d'edificacions il·legals s'han executat des de 1988 i són infinitud les que s'haurien d'haver assolat: 5.753 ocupacions identificades pel govern només en les costes del País Valencià. Ara amb la nova llei de costes que vol implantar el Gran Partit els enderrocaments seran cada volta més rars, tot i que segueix la sagnia de desnonaments de famílies que no poden pagar la hipoteca. Ja han pensat com afavorir els amics propietaris estretint la franja costera de prohibició de bastir noves construccions. L'amnistia per a les edificacions costeres il·legals de Xilxes que es va decretar sense cap explicació als que van preguntar, es podrà repetir molt més sovint en un futur pròxim si les eleccions del 2015 no hi posen remei i s'acaben els excessos de la màfia organitzada del Gran Partit.

L'Espanya de la pandereta, dels bous agonitzants com a fet d'excelsa manifestació cultural, del castís aristòcrata presumit que no té un euro a la butxaca, “nació” eternament deutora i sempre malbaratadora de tots els recursos furtats a les “regions” assimilades a la força, ara ha arribat a la màxima expressió de la podridura històrica que arriba a tots els racons més obscurs de les institucions públiques dels poders legislatius, judicials i executius. No hi ha déu ni marededéu que els salve ara de la desintegració del sistema que els ha mantingut al poder durant massa segles.

Per això aquests dies amb el hastag #AdéuMàfia estan manifestan-se centenars de persones, haurien de ser milions, davant les seus del Gran Partit arreu de l'estat i aquest respon amb l'únic llenguatge que coneix per a la gent que protesta, amb violència i detencions. Més motius per a la indignació.