País Valencià és el nom del nostre país, no en tenim un altre. Això de la “Comunidad” no és cap nom que ens identifique com a poble, ni com a regió geogràfica, ni com a res, no és cap nom d'un país normal. Hem llegit els dies passats molts arguments a favor del nom 'País Valencià' i cap argument en contra amb una miqueta de trellat. I és que no hi ha defenses convençudes ni convincents d'allò de “Comunidad”, una imposició del Parlament espanyol, quan l'aprovació de l'Estatut, en contra del nom de País Valencià que havien consensuat ací els partits polítics valencians. I quins els meus arguments a favor de 'País Valencià'? Molt fàcils d'entendre: el nom és País Valencià perquè ho volem així, perquè ho vol la gran majoria de valencians amb voluntat d'existir com a poble, perquè ho han volgut, ho volen i ho voldrem totes aquelles persones amb consciència de no ser res si no som poble, com diria l'Estellés.
Fa riure mirar una miqueta enrere en el temps i comprovar com els 'patriotes' valencianets que tant van batallar en les seues manifestacions en defensa del nom de 'Regne de València' van renegar del seu innegociable topònim patri. Ràpidament van oblidar aquell històric nom (aquell sí que era un nom de veritat, anacrònic, però nom) quan des de Madrid els van dir que per a evitar més enfrontaments entre els uns i els altres era millor esborrar tot nom. I així va ser, ni País ni Regne, amb això de 'Comunidad' ja en teníem prou. I els defensors a ultrança del paradís monàrquic perdut van retirar pancartes i proclames escrites amb aquell idioma macarrònic del que presumien per diferenciar-lo de l'abominable català i van acollir amb una certa conformitat el nom de la comunitat sense nom. Aquella gent es va sentir ben satisfeta en les seues pretensions, al cap i a la fi havien guanyat la batalla que volien, la d'eliminar de la manera que fóra el nom que volia la gentada progressista. A ells igual els donava al coll que al muscle, la seua 'valenciania' acabava allà on els marcava la sagrada lletra de l'himne escrita per Thous. I poca cosa més.
Va anar passant el temps, el Partit Popular es va empassar les restes del naufragi dels nostàlgics del franquisme convertits en 'valencianistas bien entendidos', les manifestacions anticatalanistes ja no li van fer falta a Madrid, el PSPV es va convertir en la pràctica en un pragmàtic PSOEcv i va posar en naftalina banderes i pancartes, les empreses constructores es van fer les ames del corral i del carrer, el govern de la Generalitat es va convertir en una agència de col·locació d'amiguets i malfactors...
Fins que va arribar un dia que la màfia muntada entre corruptors i corruptes va fer saltar totes les alarmes i la justícia no va tenir més remei (qui si no...) que intervenir finalment i començar a imputar als Blascos, Alperis, Camps, Barberà i un llarg etcètera de polítics en venda i d'empresaris en compra.
Aleshores, davant la possibilitat de perdre un poder absolut que tant bé econòmicament els havia funcionat i no tenint al rebost més llonganisses per a lligar els seus gossos com abans, van decidir tirar mà de vells remeis casolans que en altre temps els va ben funcionar: la guerra dels símbols. No en van tenir prou prohibint TV3 i eliminant els mitjans de comunicació locals que van poder. Ara tocava ja anar més enllà encetant de nou la batalla del nom del país. Qui diga 'País Valencià? anirà a l'infern. I així estem de nou. Els sabuts del PSOEcv diuen que no hem d'entrar en el tema, que és fer-li el joc al PP. Què havien de dir, si ells fa temps que també s'han auto-prohibit dir coses lletges?
Però no tots han optat per callar covardament. Sense anar més lluny, ací a la Vall d'Albaida hi ha gent a qui la prohibició l'ha indignada especialment i ha organitzat un concert el dissabte 8 de juny amb el crit ben fort del que consideren alguns maleït nom prohibit de País Valencià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada