La insolència dels aplaudiments a les retallades

Ximo Urenya

Si no és suficient la indignació popular per la contundència d’unes retallades que van a empobrir encara més la població, encara exaspera més veure la cara de satisfacció i els aplaudiments de ses senyories de la bancada popular del parlament en donar compte Rajoy de les sentències. Sobretot mou la còlera la resposta entusiasta dels diputats del PP en anunciar el president del govern els retalls als sindicats, quina gana que els tenen! Es pensen que eliminant els dirigents sindicals podran aconseguir desmobilitzar els treballadors.

M’imagine la cara d’estupefacció dels votants de la classe treballadora del PP, que n’hi ha i molts, encara que semble impossible, confiats en les promeses electorals amb què van guanyar el desembre passat, en escoltar el seu president anunciar-los que van a perdre uns quants centenars d’euros a l’any, fins a sis-cents, només per la pujada de l’IVA, que van a veure reduïda la prestació per desocupació els seus familiars en l’atur, o que els seus familiars amb necessitats reals d’assistència per la dependència ho van a tenir molt més difícil en el futur, o que van a tornar a pujar els combustibles. I, a més, que ningú no espera que durant els pròxims anys millore la situació econòmica de les famílies ni de les empreses. 

M’imagine la desesperació d’aquells que havien dipositat la seua esperança en un partit polític que havia assegurat que als pocs mesos d’accedir al govern tot aniria molt millor per a les classes treballadores. Quina serà la seua ràbia en comprovar que els únics beneficiats han estat aquells que tenien amagats els seus guanys de manera il·legal i que ara només hauran de pagar a Hisenda el 10% si blanquegen aquells guanys. I no només els serà indignant l’amnistia als defraudadors a Hisenda, sinó aquella altra amnistia que el govern estudia decretar per als delinqüents immobiliaris, aquells que han construït sense llicència on els ha donat la gana. Sobretot posarà dels nervis a tots aquells que s’han abstingut de fer la seua casa allà on sabien que era il·legal, en veure que el veí, estafador expert, tindrà ara legal la seua, construïda on no devia.

A tot això, ¿qui es creu que l’estat estalviarà els 65.000 euros abans de 2014 com ha calculat? Pocs economistes creuen que la política d’augmentar i tornar a augmentar les mesures d’ajustament van a disminuir substancialment el dèficit que s’arrossega. Si les famílies no tenen diners per consumir, poca cosa tindran que produir les empreses, i per tant pocs treballadors hauran de contractar. Així ho veuen els economistes independents, aquells que no tenen el seu sou pagat per aquells que dicten les mesures d’ajustament. “Qui té el cul llogat no seu on vol”, refrany perfectament atribuïble a economistes del sistema, periodistes acòlits del poder econòmic i mercenaris de la política...