Temps de retalls, bons temps per atacar la llengua

Ximo Urenya

Som en uns temps ben difícils per a la gran majoria de la població, però no per a tots. Una volta més podem comprovar allò del “traure profit de l’embolic”. Passa en el cas de l’economia, ha augmentat en temps de crisi la venda de cotxes de gran cilindrada al temps que es disparen les xifres de les famílies que fan cua davant la beneficència, i passa també en el cas de l’activitat desfermada pels grups organitzats contra tot allò que puga posar en risc l’Espanya una, grande, libre i castellanaque creien en perill. Aprofitant que ara manen els seus i que el personal ja en té prou amb els ensurts amb que cada divendres ens sorprenen des de la Moncloa, han encetat la seua croada contra qüestions, gens secundàries, com la forma de govern de l’estat, les conquestes sindicals històriques, la universalitat de l’educació i sanitat públiques i també contra les llengües i cultures minoritzades. La dreta centralista dels vells temps s’ha tret la careta i torna a unir forces en un ‘front popular’ contra sindicats, sectors loborals pro serveis públics, governs autonòmics no obedients, moviments de defensa de l’escola pública i contra els professionals que reclamen, encara, la normalització de la llengua pròpia.  

Per si no en teníem prou amb els partits polítics de vocació espanyolitzadora ha aparegut en escena la Guàrdia Civil. La que faltava! Entre els grups polítics Ciutadans i una vintena d’entitats més es trobava també l’Asociación Unificada de Guardias Civiles en un acte de defensa de l’español com a llengua de l’ensenyament a Catalunya juntament amb el català i l’anglés. Tranquil Jordi, tranquil, que és la guàrdia civil. No estava present entre els representants de la institució armada un tal Antonio Tejero, sort encara! En el parlaments escoltats durant l’acte es va sentir la petició d’Albert Rivera, de Ciutadans, de poder tenir ell el mateix dret a una escola com la que vol Artur Mas per al seus fills. No van demanar però, poder tenir també una fortuna a Suïssa com la que té el pare del President.

 Madrid s’ha posat a pensar maneres per a frenar els esforços de les nostres autonomies per defensar la llengua i va a poc a poc donant mostres de la seua possible eficàcia. La darrera iniciativa del govern central ha estat la d’obrir la porta a la privatització d’IB3, Canal 9 i TV3. En el cas de TV3 ho tenen ben difícil, perquè allà dalt de l’Ebre l’estima per la seua cadena és ben solída, però no passa el mateix a les Illes ni al País Valencià. Al govern de Fabra ja li aniria bé soltar-se el lastre econòmic que li suposa una televisió que pretenia que fóra rendible políticament per als seus interessos però que molt poca gent veu, atesa la seua mísera qualitat i la seua insultant i evident censura i infantil manipulació.

Si ja s’havien liquidat la TV3 al sud de la Sènia, i Canal 9 es pot convertir en una mena de Telecinco en mans de qualsevol Berlusconi sense escrúpols, ja només ens quedarà, als malalts de tele que quedem, la possibilitat de veure programes de ficció en la Sexta, perquè veure tertúlies o informatius en les cadenes públiques estatals també s’ha acabat, en entrar demà qualsevol Zaplana de torn a dirigir RTVE amb els únics vots del PP que és el que han anunciat que faran pròximament. Això, o tancar la tele i posar-nos a llegir tots aquells llibres que esperaven ser llegits gràcies a la crisi.