Contra l’escola pública, violència policial, por

Ximo Urenya

A bones hores ens vénen les autoritats demanant calma! Primer causen el desordre i després demanen que els que l’han patit es calmen. El seu enemic són les famílies que porten encara els seus fills a l’Institut públic, al Col·legi públic del poble, a la Universitat pública. Els seus enemics són els metges, infermers i pacients usuaris de la sanitat pública. Si a base de deixar els centres públics sense els funcionaris que calen per fer les substitucions necessàries, o sense paper higiènic, o sense calefacció, no poden aconseguir un desprestigi major d’allò públic, enviaran els seus agents de l’ordre, de l’ordre?,  de quin ordre?, a crear un caos tal que li lleven les ganes al personal de portar els seus fills a una escola pública o els seus pares a operar a l’hospital de la comarca, qui en tinga un. En definitiva, l’objectiu és el de crear por. Una por social que han calculat que els va a ser útil per als seus negocis. La mateixa por que procuren per als treballadors de les empreses privades que els provocarà el risc de quedar-se sense treball qualsevol dia, en tant que la Reforma Laboral s’aprove definitivament. Una reforma a la mida de les necessitats empresarials.

Tota l’estratègia de les retallades a les despeses públiques que està començant a fer el govern dels empresaris va en la mateixa direcció, la de carregar-se a poc a poc tot allò públic. Ja ho va fer anteriorment el PP quan va governar, venent als seus amics les empreses públiques a preus irrisoris, i ara acabarà la seua faena de privatitzacions, descarregant-se d’una bona quantitat de funcionaris que li fan nosa. Fan exactament el que s’esperava que farien, beneficiar els seus valedors, els empresaris, precaritzar els serveis públics, amb l’excepció dels funcionaris que han de mantenir l’ordre, el seu ordre­ –ara mateix més necessaris que mai-, i controlar els mitjans de comunicació perquè la gran majoria de la població no acabe d’assabentar-se de cap a on van els trets de la política econòmica i social en mans del Partit Popular.

De fet, encara que de moment no es nota massa que el PP haja desembarcat als centres de control ideològic dels mitjans públics estatals, els que podem veure i escoltar des de casa nostra, preparem-nos a fruir en la TVE i en Ràdio Nacional dels mateixos mecanismes de manipulació i censura que tant bé han aprés a fer-los servir a casa nostra a Ràdio 9 i a Canal 9. Des dels anys 90 amb Zaplana de president, fins ara mateix amb Fabra. De fet, ja ha pensat algú amb la figura de Zaplana per presidir la RTVE. Qui millor que ell que tant va aconseguir per al Partit Popular amb la RTVV en les seues expertes mans?  

Cada dos per tres els treballadors de Canal 9 i de Ràdio 9 han estat protestant per la manipulació i censures informatives que han fet sempre els màxims responsables dels dos ents públics valencians. La darrera protesta ha estat en ocasió de la informació, -“Som informació”, diuen cada dia a Ràdio 9- de les pallisses de la policia que governa Paula Sánchez de León. El comitè d'empresa dels mitjans públics valencians ha demanat la dimissió dels màxims responsables de l'ens públic RTVV, per la barroera cobertura informativa que ha fet l'ens de les protestes dels estudiants i de la violència policíaca. El comité ha lliurat a la subdirectora d’informatius de Canal 9, Salud Pedrós, el seu comunicat contra la manipulació informativa de les protestes estudiantils de València. El comitè ha criticat també que en les notícies sobre els fets a Canal 9 i a Ràdio 9 s’oculten intencionadament totes les imatges dels colps i la brutalitat policial contra els estudiants de l’IES Lluís Vives, diuen que presenta la policia com a víctimes, fins a assegurar que la majoria de ferits són els agents, i que els estudiants menors d’edat són els culpables; per contra, asseguren que a RTVV no s’informa que entre els ferits hi ha periodistes de diversos mitjans; que es descontextualitzen les causes dels fets reduint-los a només 'avalots' i 'incidents'; s’amaga el perquè de les protestes: les retallades en l’ensenyament aprovades pel Consell, la falta de calefacció als centres; no s'han emès les declaracions del cap de la policia que qualifica els estudiants d’enemics, i denuncien també que s’intenta deslegitimar les protestes dels estudiants assegurant que 'no estan autoritzades', quan en realitat simplement no estan comunicades.