El corredor mediterrani en qüestió
Era ja massa sospitosa tanta unanimitat i coincidència en la reclamació del corredor mediterrani: partits polítics perifèrics i centralistes, de dreta, de centre i d’esquerre, nacionalistes espanyols bons i nacionalistes dels altres, empresaris del taulell, del tèxtil i del sector turístic..., tots acordats en la reclamació d’una infraestructura ferroviària que recórrega tota la costa mediterrània des de Tarifa fins Portbou i que després tinga la continuació pel centre de tot Europa, passant pels punts on l’activitat industrial siga més important. Estupefacció la dels que des de sempre sabem que Madrid ha estat i està en contra de tota línia de tren o de carretera que no passe pel seu kilòmetre 0 de la Puerta del Sol. La història dels greuges centralitzadors és llarga. Els industrials de les nostres comarques centrals encara es fan creus per com va poder ser tan bèstia l’administració de Madrid que va ordenar paralitzar la construcció de la via de tren Alcoi-Alacant quan ja era pràcticament feta, un precedent del que podria entendre’s com un antecedent parcial del corredor ferroviari mediterrani que ara es discuteix, encara. Els empresaris del sector turístic encara no entenen com és possible que tinguen AVE tantes regions espanyoles amb poca o nul•la activitat turística i, tanmateix, la costa mediterrània, la que té més trànsit de consumidors de sol i platges, no en tinga encara.
I és que hi ha molta gent encara que no sap que per als interessos de Madrid, Catalunya i el País Valencià no ho han de tenir-ho fàcil per a relacionar-se, gens fàcil. I que mentre les decisions es prenguen allà a ponent, seguiran les coses igual com sempre. Sobretot pel que fa a comunicació, siga terrestre, aèria i telemàtica: ni trens, ni doble via entre Castelló i Tarragona (les dues capitals d’Espanya sense connexió de doble via, encara), ni autovies gratuïtes ni televisió. Perquè les promeses i calendaris acordats entre el ministre de Foment de torn per a encetar la construcció dels primers trams del discutit corredor mediterrani van a aturar-se ara mateix de cara a les eleccions del 20N. I a partir del 20N ja sabem de sobres què va a passar amb els plans acordats fins ara amb el govern socialista.
La Cospedal ha donat ordre de parar tanta unanimitat i tanta coincidència, ha reunit els seus poders fàctics i ha dit que prou de corredor mediterrani, que què s’han pensat, que l’eix ferroviari no pot deixar de passar per Madrid i punt. Que si els Valencians volem portar a Europa les nostres mercaderies, que les enviem primer a Madrid, que des d’allà ja s’encarregaran de remetre-les a tot Europa, passant per Barcelona si fa falta, però res de connectar València i Barcelona amb el tren, ni amb autovia gratuïta com la resta de comunitats.
I el senyor Alberto Fabra què diu de tot això? El president de la Generalitat Valenciana diu a tot que sí, de moment. Diu que ens vol moltíssim i que vol el millor per als valencians. Que no li passe el que li va passar al de la dita, tant te vull que et trac un ull. Sembla que Fabra era dels que veien amb bons ulls la cordial relació de valencians i catalans, dels que estimava veure alguns programes de TV3, dels que eren partidaris de no tancar els repetidors, dels que creien fermament que la indústria castellonenca del taulell podria exportar a tot Europa més fàcilment el 70% de la seua producció si funcionava finalment allò del corredor mediterrani, que tota la resta de la producció industrial valenciana eixiria amb més facilitat cap a nord i seria molt més barat fer-ho amb la nova infraestructura acordada amb l’estat. Fabra sabia fins ara que els ports valencians podrien carregar al tren europeu més fàcilment els productes vinguts per mar de l’orient i amb destí final a França, Alemanya, Regne Unit, Rússia... Però ara, en encetar la campanya electoral de cara al 20N veurem com Fabra canvia de pensament i ens diu que Cospedal també té raó, i que es poden fer dos eixos ferroviaris, el central pel Km. 0 de Madrid i el del Mediterrani, ja ho ha avançat el diputat major Sr. Blasco. Una bestiesa de malbaratament dels diners europeus, ens diran des de Brussel•les, com ja els han dit per la barbaritat de línies d’AVE espanyoles –la major xarxa de tot Europa-, línies innecessàries en alguns casos, infrautilitzades en altres. Una d’elles l’han haguda de tancar.
Quan tanta gent comenta escandalitzada ara en estiu un infantil episodi esportiu, el d’un imbècil que li fica el dit a un altre per una qüestió de gelosia digna de ser estudiada per un especialista en neuroveterinària, mentre ningú sembla molestar-se per tantes voltes com ens han ficat des de Madrid el dit a l’ull als valencians i catalans per moltes raons vertaderament importants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada