L’atur que ofega tota iniciativa

per Ximo Urenya

Ja poden fer-nos promeses els candidats que han començat a competir per entrar a ocupar un escó a les Corts valencianes o als ajuntaments que res no interessarà més als votants que poder començar a treballar o no perdre l’ocupació precària que tenen. Prop de cinc milions d’aturats a l’estat és un xifra que faria tremolar a qualsevol responsable polític de qualsevol color, si no fóra perquè ja compten que la xifra és tan increïble com la xifra del deute públic que donen les enquestes. Tots sabem que si fóra certa, real, la xifra milionària de persones aturades que dóna l’administració, la fractura social s’hauria produït ja i no hi hauria prou policia que parara els peus a la indignació d’una massa obrera amb els braços caiguts cada dia. La raó del per què no ixen massivament al carrer els aturats reclamant treball és perquè no tenen temps: són moltes les hores mal pagades que han de fer cada setmana en el treball submergit per a poder portar menjar a la família, pagar la gasolina cada dia més cara del seu utilitari i anar tapant els forats d’hipoteques i lletres pendents. I els diners que paga als aturats la Seguretat Social no arriba per a res de bo. I a més, la pagueta s’acabarà ara més prompte que abans.

La inspecció de treball calcula en un 20% aproximadament l’ocupació submergida, però les centrals sindicals desconfien de les xifres oficials i les augmenten molt més enllà del 20%. Per posar un exemple de la xifra que porta entre mans CCOO d’Alacant, 150.000 persones estarien treballant en l’economia submergida en la província, davant unes xifres d’atur provincial de 200.000. Si fem cas a la xifra de CCOO tindríem que un 75% dels teòricament aturats estan treballant en negre. Segons diuen els escrits del sindicat, ara s’ha posat de moda una nova forma de treball submergit que anomenen “treball a domicili” i que sempre s’havia donat tradicionalment en la indústria del calcer, però que ara s’ha escampat per totes les comarques i també en la mateixa ciutat d’Alacant.

Se sap que en tots els països existeix el fenomen del treball submergit, però en cap altre dels europeus el fenomen és tan exageradament important com al nostre estat. Un fenomen que està directament relacionat amb la situació crítica actual de l’economia i que està impedint la recuperació a tots els nivells. Els principals perjudicats, lògicament, els treballadors que hi treballen, mal pagats, amb la precarietat de cara al futur que un treball clandestí suposa i sense la protecció social i sanitària corresponents. Després de les reformes del govern de l’estat s’esperava que una bona part del treball submergit s’hauria reconvertit en legal, però segons els sindicats sembla que ha passat tot el contrari: ha augmentat encara més el treball negre. 

I què fa l’administració mentrestant per fer que l’economia submergida legalitze la seua situació? Volen animar als empresaris que mantenen les bosses ocultes de treballadors en situació il·legal a posar-se al dia davant l’administració. Com? Amb una amnistia per als defraudadors. Una pràctica que els sindicats anuncien com a fatal per als treballadors perquè farà augmentar el treball temporal, fent encara més precària la situació econòmica de les famílies.

Veurem com passen els dies del temps de debat polític de cara al dia 22 de maig sense que cap candidat afronte amb la valentia necessària el principal i més urgent dels problemes que ofeguen el fràgil benestar social que entre uns i altres volen donar per mort i enterrat.