La revista El Llombo més calenta que mai

per Ximo Urenya

Acabe de pegar-li una primera mirada, mitja lectura, a la revista número 69 de la revista El LlomboRC i he de confessar que segueix a un bon nivell en la línia reivindicativa i cultural de més elevada calentura que mai, malgrat haver estat l’Associació de Veïns de El Llombo castigada amb la retirada de la subvenció anual per part de l’ajuntament per haver sigut uns xicots, i xicotes, dolents. Tampoc han rebut la subvenció unes altres entitats per la seua dubtosa poca fe amb els amos i senyors de la Casa de la Vila i no voler-los seguir la corrent.

A la portada de la revista que en aquesta ocasió ha estat possible “per les donacions anònimes” hem pogut comprovar una vegada més l’amor que li tenen a la primera regidora en el titular que li dediquen amb lletres del motle gran: “Última hora: Lina Insa suspén, BONA NIT...!”, fent referència a una enquesta que han fet per internet i que deixen a la senyora molt, però que molt mal parada. Quina falta de respecte! És així com volen tornar a ser mereixedors de cap subvenció municipal?

He llegit el text i vistes les fotografies de l’homenatge que l’Associació li va fer a Paco Muñoz i la referència de la Rondalla que David Mira li regala al cantant, el qual va aprofitar l’acte per presentar de la mà de Pep Barberà un DVD entranyable, “Paco Muñoz, concert al claustre”.

Seguint passant fulles, llegint ara això, deixant allò per més endavant, he pogut assabentar-me de les causes oficials (excuses) del per què del càstig de les autoritats i de les causes reals (censures), així com m’he solidaritat amb les tesis de l’editorialista sobre la realitat política local, de la notícia grossa del barri que passarà de tenir una subseu de l’actual Extensió Universitària a poder presumir d’un autèntic Campus Universitari en el mateix barri del Llombo, també de la tanca metàl·lica que els han plantificat – el Guantànamo li diuen- sense cap explicació allà on jugaven a la pilota els xiquets quan els cotxes aparcats els deixaven espai, i he coincidit en quasi totes les reivindicacions que l’Associació demana als partits polítics que es veuran les cares el pròxim dia 22 de maig, entre elles allò de l’herència de Maria Nadal que està removent núvols de polseguera entre la societat més passiva de la ciutat. Com no podia faltar en cada número de la revista, hi ha una bona col·lecció de reivindicacions que l’Associació li fa a l’ajuntament, entre elles la falta d’activitats organitzades pel consistori per al barri i en la seu social. Si no els han posat el telèfon ni la connexió a internet com també els van dir. No tenen diners els diuen, quan veuen i conten en la revista que per a algunes coses que ningú demana sí que en tenen, com és el cas que fotografien del camí per a baixar –quí ha de baixar?- al riu al costat del pont de Santa Maria. I una volta més tornen a reivindicar la rotonda per a entrar els cotxes des de la Ronda Sud a l’avinguda Torrefiel i que deixen tranquils als veïns del carrer Santa Teresa. També posen en dubte una falta d’habilitat tècnica de qui marca la línia del carrer Jaume I.

A la part dels articles propis i els prestats per les hemeroteques amigues podeu subscriure o no una sèrie àmplia i densa de postures de denúncia de fets d’actualitat: contra el tancament de la TV3 i la negativa al Parlament de Madrid a acceptar per part del PP i del PSOE una iniciativa legislativa popular perquè totes les cadenes es puguen veure a totes les cases, una altre article millor encara contra el tancament de TV3, un de molt bo denunciant l’enorme errada de l’alcaldessa quan va fer pública en un ple que anava a deixar prescriure els famosos expedients de les casetes il·legals, i encara un altre molt ben documentat fent història d’Ontinyent, de la comarca i d’encara més enllà al peu del massís més rotund de la Mariola, sense eixir del barri del Llombo com a punt estratègic.

Per als preocupats per allò de la cultura, els recomane un article que presenta al nostre sempre oblidat mestre Gomis i les seues aventures britàniques en companyia del seu amic Masarnau i la seua aplicada exalumna Madamme Laborde. Però també no s’han de perdre un repàs als nostres forns o olles de calç.