“Tres Reyes Magos desde el Oriente
buscan el oro de Occidente.
Hecha con dólare$ está su estrella;
ninguno puede viajar sin ella.
Washington es Jerusalén
y Nueva York, Nuevo Belén.
Allí está el Dios de los Banqueros;
cantan los Ángeles sus dividendos.
Allí le ofrecen incienso y oro,
hambre del pobre, que es su tesoro.
Y aunque haya muertos de hambre en Oriente,
siempre hay petróleo para Occidente.
Y aunque haya muertos de hambre en Oriente,
siempre hay tres Reyes condescendientes...”.
Luis Pastor
(‘Navidad con petróleo’)
”ja vénen els reixos!”
david mira gramage
Bé, jo sóc republicà –o almenys no sóc monàrquic– però faré una excepció i posaré tota la meua força (que és com la d’una escopeta vella: igual m’ix el tir per la culata) en glossar eixes figures egrègies –i mítiques, tot s’ha de dir (o no)– d’aquells savis d’Orient que ací coneixem com els Reis Mags (i ahí és on està la monarquia lligada a la mitologia –o no); el cas és que eixes figures –que vénen de tan lluny, però que són tan nostrades– són tota una institució al nostre món imaginari: ells i tot el seguici (o ‘boato’) que els acompanya... i això a pesar de la conxorxa judeo-masònica que es va inventar el Papá Noel... O sembla que això del Pare Noël és cosa més de la tradició cristiana protestant vinguda i espargida des dels països nòrdics europeus: una tradició que per intercessió d’aquest personatge (que en la seua gènesi fou un bisbe de l’Àsia Menor [la Turquia asiàtica] i que acabà fet sant –Nicolau) aboca els seus regals en la Nit de Nadal –cosa que ara ja compartim cristians protestants i catòlics (i tutti quanti, ja veus: les modes); mentre que, per una altra banda, la tradició bíblica (també acceptada per protestants) dels tres misteriosos astròlegs, savis, ‘reis’... d’un Orient indeterminat encara (si no ho han aclarit ja els investigadors) fou –i és encara, però barrejada amb el Pare Noël– l’acceptada i festejada quasi exclusivament pels cristians catòlics (o pels telecristians catòdics, més la seua versió –tan nostrada– de les cavalcades: sembla que les primeres foren valencianes i, d’elles, la primera reconeguda, si més no, fou la d’Alcoi), i aquesta ‘modalitat’ –per intercessió màgica dels reixos Melcior, Gaspar i Baltasar– aboca els seus regals la nit de Reis (el 5 de gener) o el matí de Reis (el 6 de gener): bé, diguem que el misteri es produeix en la freda matinada de gener (5-6) de Reis.
I fins ahí arriba la meua ‘monarquia’, si més no, en l’edat que em tocava. Una altra qüestió (embolicada i barrejada ací no sé ben bé perquè –o sí) és això del petroli d’Orient i l’Or –l’encens i la mirra queden per a ‘ambientar’ la tradició canònica cristiana i tot això– i en aquest cas, el tema ve suggerit per la citació d’una cançoneta dels anys 70 (tan foscos encara) que, amb el franquisme cuejant fora, li escoltàvem cantar dins dels locals parroquials de Sant Rafel d’Ontinyent al jove i barbut cantant extremeny –resident a Vallecas, Madrid– Luis Pastor; eixos recitals improvisats –i quasi sempre amb el nostre cantant Paco Muñoz, que sobretot ‘versionejava’, i molt bé, temes de Lluís Llach– sempre han sigut per a nosaltres (estàvem en el Club Jove, acollit als locals d’eixa benèfica parròquia) un record de vivències ben entranyables. I molt entranyables eren també les vivències rememorades d’aquells anys 60 de la nostra infantesa –del segle passat, clar–, quan aquelles enfredorides criatures esperàvem els màgics Reis d’Orient, amb la nostra humil cistelleta i, si podia ser, algunes garrofes per a les seues cavalcadures... “Ya vienen los Reyes / por la ‘Costerita’ / y al Niño le traen... / una camisita!”, ens feien cantussejar en castellà, per a rematar-ho nosaltres en valencià: “Tirorí, tirorí, / senyor Rei ja estic ací! / I una poqueta palla... / pal seu rossí!” (i les garrofetes solíem menjar-nos-les: la il·lusió emocionada no llevava la fam... Això de ‘la Costerita’ –tradició d’una herència... castellanitzada– feia al·lusió al Camí reial de Biar, que davallava per la Costa i pujava pel Carril a Ontinyent –i que era la nostra ruta ancestral, que ens venia de l’Orient, encara enyorat potser a través de la memòria dels ‘moros’ que van anar retrocedint, en realitat, cap al sud de la Xarquia i Al-Àndalus... Són nostàlgies desmemoriades que són més creïbles, posem per cas, que si ara intentàrem contar algun ‘conte’ –però compte amb la gent de Cal Comte– als adults infantilitzats d’Ontinyent, que sembla que s’ho creuen tot...
Pos sinyor, xiquets i xiquetes (i els pares i mares que no els solten de la mà, que açò és cosa seriosa), sí, és una ocasió històrica que vos anunciem i detallem –en part– dins del cicle de gran recuperació i salvació que arriba a un Ontinyent que va a renàixer després de tots els mals governs anomenats ‘democràtics’ des de l’época del Caudillo (que al Cel siga). I res millor que dir-vos, xiquets i xiquetes (que després sou qui demanareu als pares i mares ‘què’ vos agradaria si poguereu triar), i confiar-vos que perdure tan magna celebració que, si Déu vol i zp no retalla les subvencions, tindrà una continuïtat eterna i gloriosa, si el Poble –gran avaluador de grans eventos– així ho procura.
Així que, en síntesi i com un avançament del que, des d’enguany, s’ha planificat per a la seua continuïtat en una fita històrica i il·lusionant –això sí: tot centrat en un dia– que ni tots els parcs temàtics (no els nostres, sinó eixos pretesos grans llocs memorables de l’estranger i part de la península) no podran mai igualar en magnitud, espectacularitat, emoció, color, sabor i degustació musical i danzarina, el gran projecte que, des d’este evento immediat i per a següents festes dels Reis Mags d’Orient, hem projectat: Queda clar que el gran dia ‘eventual’ toca celebrar-lo en Ontinyent (amb tota la pasterà de turisme i pro$peritat que això durà): eixe dia –en realitat es partirà en dos, com les nostres glorioses Entraes, ja que serà entre el 5 i el 6 de gener –pata-pata– peerò... el gran evento (ja tenim aparaulats els sponsors i demés) començarà uns mesos abans –ja s’anunciarà el programa: experts de la gve, de la sgaeva i Suprerproductions-Sports-and-Events-too estan en això... Però bé, el desenvolupament (que vol dir el ‘desarrollo’) serà, al marge de detalls que anirem improv... (ai, perdó), que anirem enriquint, serà:
Com sabeu, en Orient el petroli els ix més barat i, per tant, després de tantes anades i vingudes, farem que –per primeera volta en laa histèriahistòriaa!– Sus Reales Majestades los Reyes de Oriente vindran en cotxe! Però no en qualsevol cotxe: s’organitzarà un Reial Rally Orient-Occident –rroo– (bon lema: les sigles de les inicials –o fins i tot afegint roro per si algun ‘pilot’ s’embala amb l’alcoholèmia– seran eixes, i ja veieu que la O inicial de la nostra Ciutat Reial d’Ontinyent –cro– presidirà l’esperit del Rally, [però també estaria bé que s’afegira la iniciativa del rroooooommmm!, pa donar-li emoció als que vagen més accelerats]; ah, també sabem que hi ha la iniciativa dels ‘protestataris alternatius’ de sempre que, amb el lema de ‘Merdós i Ofensiu Reial Rally d’Orient a Occident’, ompliran el recorregut amb pancartes i pintades que pose ‘morro’, bé: tanquem el parèntesi). Hi ha una condició lògica i indispensable –cosa dels sponsors kuwaitís i dels emirats eixos–: a les rr mm dels Reis d’Orient se’ls ha de considerar fora de concurs –però sense que ho sàpien... pa deixar-los guanyar (ben mirat, és de llei i de justícia: tanquem el parèntesi i la ratlleta eixa)–. El Rally va eixir fa uns quants mesos del punt d’encontre –històricament autentificat i que està a un oasi privat d’Aràbia Saudita– i ha estat molt ‘renyit’ i emocionant: alguns ‘bòlids’ s’han escabussat dins l’arena o enmig d’un miserable poblat d’eixos, altres s’han desintegrat (s’està investigant la causa) i els ‘bipolars’ que duen els Reis Mags –porten doble motor i a la última– han aconseguit eliminar dos competidors, set camells i mitja família de nòmades, alguns bosnians que ja els esperaven en Europa (però eixos no són de la ue ni de l’otan): això el rei Melcior, que va primer; Gaspar està quasi superant-lo en ‘objectius’, i Baltasar va arrematant lo que pot, que no és poc... I quant al seu pas per l’ampla Europa, s’han buidat autopistes i habilitat les millors rutes cèntriques per dins de les grans capitals, que han contemplat amb embadaliment com els Reis Mags els feien regals màgics ‘en línea’ mentre passant-passant els convidaven a la gran meta d’Ontinyent. Suposem que haureu seguit les etapes per la tv-satèl·lit connectada a la tvo i (què...?), ah, i que-quee... Ah, bé-sshí, i ho farem en ‘reemissió’ per les nostres teles... Ara ja estan per la carretera de Morera i el moment màgic s’acostaa...!
Per detallar-vos el recorregut pel terme d’Ontinyent, vos recordem que els organitzadors del Rally (previ acord aconseguit per Camps, Rus i Lina Insa) han fet passar la llarga Cavalcada-Rally-boato entrant des d’Orient pels túnels de l’Olleria (a doble mà) i passant per Aielo (sí, sí, ja s’han posat grans cartells de carretera on llueix el famós nom d’Ontinyent) i pujant (i baixant) pel Portitxol, eixir per les Aigües (on s’ha fet un nou pont per a l’ocasió), passar a tothòstia pel port dels Alforins (pa reinaugurar-lo) i arribar al port d’Almansa (per enviar una salutació molt especial als Reis borbons d’Occident) i, tornant pel magnífic port dels Alforins, trencar pel pont de la Lloma Rasa sobre el Gorgorròbio (auxiliats a passar d’un en un pels cov (Comandos Operativos Valencianos [de la gve]...), i bé, han enfilat la carretera de Morera i han girat a l’esquerre (cuidaet!) per allò de “ya vienen los Ree-yes / por la Costeritaa...!” com és tradicional (i passant per davall del pont del Salt del Bou que, com el van fer els del psoe-bloc, no serà inaugurat, encara) aarribeen a Ontinyent (nota menda: a partir del següent any, els senyoReixos inauguraran el pont de Sant Vicent [i de passada, faran el miracle de reconstruir-li màgicament l’ermita a l’esmentat miraculós], iii ta-taa-xann! s’obriran als incrèduls les portes del grandiós hospital(et)... i es posarà en funcionament l’eixida d’emergència a través de la remozzada carretera, per a poder anar més directament a resoldre la qüestió a Xàtiva, Costera-avall –no, no per res... perquè la cosa sanitària i d’urgència anirà... ‘tot massa bé!’ i quins anys de glòria mos esperen...). I finaalment, ai, que no sabem on clavar la immensa Cavalcada Reial que, en su forma de Rally, ahora pasa por debajo de la gran estátua dorada con las dos ‘pes’, que significa ‘doble premio’ (pp)... Iii, bé, el final grandiós seguix (sicx) en la Sala Multiusos, on els Reix Maxs ofereixen a les criatures ‘gomis’ de masticar amb sensació dolby-sensurround; i andesprés, focs d’artifici pagats pel PlanCamps i granfesta en el parc del Mestre (Ferrero, qui sinó?) mentre Juancarlosferrero repartix pilotes i raquetes (gentilesa de l’Ajuntament, afegint un deute d’alguns tropecentsmil € més), i mentre s’inaugura la biblio de SanKosé (amb llibres virtuals: després s’han de tornar) i, i bé, por fiin... com-como ‘broche final’ del eventoo... (...) - (.··)·.. Sí...? I ara està l’apoteosi orgàsmica final, amb les nostres coreografies nostrades i... la ofreda emotiva a la Belén Est... (ay, perdón!), al Belén Viviente, donde pastores, borregos, camellos, morocristians y todosjuntosenunión, recitarán enaltecidos fragmentos evocadores –queelevaraán nuestros corazzones– de Cervino y del Fabrellas, y que engarzzarán este nuestro clamor con el 150aniversario de los moro-cristianos hispanoamericanos, siendo impuestas por turno las medallas que ‘calgan’, por l’Alcaldesa y el Presidente de Fiestas de la Agonía... I bé,... amb L’imno final i la nova lletra ‘Esta copa la pague jo!’ d’AlfoRus... tanquem el final de la fi d’aquesta (perdó: d’esta) emotiva i cariñosa Cavalcada-Festa-Rally-boato de la Il·lusió i la Esperansa; i si podem, tamé celebrarem el ‘mig any’ cada any que puga ser. Perquè Podem! (¡Porque Podemos!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada