per Rafael Beneyto
El dia de Sant Esteve (o segon de Nadal com es diu a altres llocs) mentre comprava la premsa, un veí (Josep) em va dir que havia llegit el meu darrer article a esta columna «jo no he estirat més el braç que la màniga», però no trobava cap referència a un dels grups que més pagaran la festa: els pensionistes. En la seua opinió, quan el Financial Times i la canceller Àngela Merkel van amenaçar l'Estat espanyol que la festa s'havia acabat, després de la bombolla immobiliària i l'excés d'endeutament, s'encetà l'atac a les pensions i als pensionistes.
Josep m'explicava que el seu pare, després de 40 anys cotitzats com a treballador especialitzat a la indústria manufacturera, va anar a parar a l'atur a finals de la dècada dels setanta, a conseqüència de la crisi del petroli (així es va batejar llavors). Com que amb més de 55 anys no va trobar cap feina estable, va compartir la prestació per desocupació amb contractes temporals fins que es va jubilar. Per a fixar la pensió en aquells moments s'agafaven els darrers 15 anys cotitzats, i en aquest cas, com els deu últims havien estat baixos: atur i contractes temporals, hui cobra una pensió de 730 euros mensuals. Mentre els darrers anys molta gent especulava amb els habitatges, els pares de Josep van haver de vendre una vivenda per a poder passar casa, ja que amb la pensió no arribaven per a dos persones. Ara sembla que per a satisfer als mercats i a la Unió Europea, cal congelar les pensions. Quina gràcia!. Les darreres dades publicades assenyalen que la pensió mitjana al País Valencià és de 721,11 euros mensuals, mentre que a l'Estat espanyol és de 892 euros. Mal ho tenen els pensionistes valencians.
La festa dels darrers anys deu haver estat molt gran, diu Josep, perquè ara també a ell li tocarà pagar-la. Té 50 anys i ja en porta 35 cotitzats, com la majoria de la seua generació. Doncs bé, sembla que, d'acord amb els plantejaments del govern, ell es jubilarà l'any 2027, en complir els 67 anys, amb 52 anys cotitzats, i de segur amb una pensió baixa. És la solució perquè la Seguretat Social siga viable, ens diuen. Mentre jo mateix recordava que actualment dos terceres parts dels costos de l'AVE (tren d'alta velocitat) es paguen dels pressupostos generals de l'Estat, ja que dels ingressos dels bitllets sols es recupera un terç. I em pregunte perquè l'hipotètic i futur dèficit de la Seguretat Social no es pot finançar des dels pressupostos públics. El que no ens expliquen, diu Josep una mica alterat, és com aconseguiran que els joves de hui troben feina, si bloquegem llocs de treball amb gent fins que tinguen 67 anys. Tampoc s'explica Josep com milloraren la productivitat de les empreses si mantenim la gent gran, amb menys habilitats tecnològiques i més risc d'absentisme laboral, treballant molts anys. D'acord amb les darreres dades publicades per la Seguretat Social, els jubilats de l'any 2009 tenien una mitjana de 36 anys cotitzats. Per tant, si els pensionistes hui cobren poc, i els congelen la pensió; els treballadors que s'acaben de jubilar han cotitzat molts anys; i els que encara estan treballant no cobraran fins els 67 anys, ja tenim la festa pagada, finalitza la seua explicació Josep.
Els excessos d'uns, ens porten a la crisi per a tots, i entre treballadors, funcionaris i pensionistes, anirem pagant la festa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada