Fabra. Això ho pague jo!

per Ximo Urenya

Ja sé que és massa imaginar però penseu que per un moment que sou vosaltres, pacients lectors, els que esteu encausats per cinc delictes de la gravetat dels que ha estat acusat Carlos Fabra. Permetrien que us anàreu a casa de buit per prescripció del vostre deute milionari amb la justícia?

Ningú no té les proves necessàries per acusar els tribunals, els advocats defensors, la fiscalia, Hisenda... de connivència culpable per la sèrie de desercions dels nou jutges que han tingut a les seues mans –cremades- les successives causes obertes i exhaustivament investigades durant set anys; ningú no sap del cert que han estat “acordats” per les parts els ajornaments dels cassos Fabra que s’han repetit més voltes que premis de la loteria ha tingut el president de la putríssima Diputació de Castelló; ningú no ha pogut comprovar que el tribunal de justícia haja estat generosament comprat pels procuradors a les ordres del Sr. Fabra. Res no sabem de les possibles altres martingales que els experts assessors del PP valencià han fet per tal d’eixir indemne Fabra de l’acció de la justícia en quatre de les cinc delictes que l’acusaven. Però ningú no dubta que si Fabra no fóra el corrupte cacic i digne hereu de cacics que tots sabem que és, no hauria estat des del primer dia anunciant que totes les acusacions que l’assenyalaven com a presumpte culpable quedarien al final en no res com al final ha passat en quatre de les causes, i com diu ell que s’esdevindrà en l’altra que es manté de tràfec d’influències i frau fiscal.

Ningú no es creu l’excusa que la prescripció dels quatre casos es deguen als “errors” corals comesos per tants i tants jutges, fiscals, acusadors particulars i Agència Tributària en deixar morir el cas per la falta de presentació d’un simple paper d’interposició judicial. Els ciutadans han vist quina ha estat la tàctica dilatòria seguida per l’equip d’advocats que el defensaven i no s’han estranyat gens ni mica pel final gloriós del president de la Diputació. Tampoc ens estranyarà que el cinqué cas pendent acabe amb una sentència favorable en uns quants anys.

Estranya manera d’administrar la justícia la dels nostres tribunals que acostumen a tirar terra sobre casos tan greus com el Naseiro amb excuses impresentables o a fugir d’estudi com han fet els nou jutges i quatre fiscals acovardits davant un personatge tan poderós com Carlos Fabra. Vist com està el panorama de la justícia en el nostre “Levante feliz” on s’aixopluguen cercant tranquil·litat –o impunitat jurídica en molts cassos- els pitjors delinqüents de diversa procedència geogràfica, res no ens estranyarà que també passe als arxius el cas Gürtel, un altre cas tant o més famós que el Naseiro. De moment la defensa dels equips d’advocats defensors estan seguint la mateixa estratègia, la de la possible indefensió dels seus clients, talment la mateixa que ha assolit altes cotes de credibilitat en els respectius tribunals. Diuen que els advocats del Gürtel, com a mínim, són tan cars com els que van aconseguir la llibertat sense càrrecs dels acusats pel cas Naseiro. Qüestió de diners com en els vells temps. Això què val? Això ho pague jo! No tenen vergonya ni la coneixen. A sobre, Fabra, igualet que ha fet l’alcalde masclista del PP de Valladolid, s’ha rigut i ha dit que el PP guanyarà més vots gràcies als conflictes que han portat a les primeres planes dels periòdics als dos individus amb un idèntic sentit original de l’ètica política. Estem davant una Berlusconització de la política valenciana. Després s’estranyen que la gent desconfie de la justícia, de la premsa i de la democràcia.