“Ja podeu amagar els trastos al corral,
quinqués i mamparilles, llanternes i fanals;
la llum la fa molt clara, més clara no pot ser,
llumena tot el poble i atrau el foraster.
Que vinga, que vinga, que vinga la llum,
abans que el petroli ens òmpliga de fum!
Les bigues són plantades i la llum ja vindrà
perquè les xiques guapes es miren la cara.
Ja se’n podeu anar on siga a protestar,
que la llum no ha vingut ni crec que mai vindrà.
Els ‘xavos’ que hi havia per l’allumenament
se’ls ha gastat l’alcalde en putes i ‘demés’.
Que vinga, que vinga, que vinga la llum,
i que al senyor alcalde li donen per lo cul!
Les bigues són plantades i la llum ja vindrà
I que el senyor alcalde se’n vaja a fer la mà!”.
Popular
“Micalet Garcia, xic treballador,
fue al Ayuntamiento y faena pidió
i per la influència de un concejal
va adquirir la plaça de ‘monosipal’.
Estando de guardia, en un carreró,
per culpa d’un ‘xitxo’ tingué una qüestió
i l’amo del ‘xitxo’, i l’amo del gos...
li foté una ‘xufa’ que el tirà de tòs!
S’alça Micalet... més roig que un titot!,
tira mà del sable... i trau un canyot,
i de la ferida... la sangre brotó
i l’amo del ‘xitxo’ la pata estiró!...”.
Popular
3 i 4
Advertència: Esta o aquesta fulla –electrònica, trònica o reciclada– s’autodestruïrà en tant punt hi haja ‘filtracions’ –o siga: per humitat (que no per humilitat)–, però sàpien –a qui els corresponga– que si no mos arriba la llum (si mos la tallen!) els arribarà l’aigua al nas...
egocèntrics i endogàmics
d. m. g.
En motiu de ser –esta o aquesta– l’entrega numerada amb la clau (‘la clave’, pa qui no ‘entenga’) 3 i 4 dels articles ‘specials de traspàs’ d’hivern (i d’any) li reballem des d’ací un homenatge a l’entranyable editorial que duu la mateixa numeració (d’Eliseu Climent –no del Liceu Cremat– ‘sito el infrascrito en la ciudad de Blavencia’, que diria el xutge) i a l’Acció Cultural de l’això eixe... que li volen tallar la llum dels repes de tv3, i també al setmanari El Temps, que du mées de 25 anys editant-se en valencià-català i des del País Valencià –toma ya!– i pa tots els ppcc (Pares Confessors): ai!, el Crònica entra(ria) ara al seu any 25... Pos bé: “felices festes!, i aneu sempre amb lo cap dret!; les donzelles... seempre honestes! i els xicots... el clatell net!” (l’ex-Trinca). Bo. Ba bé (anem acostumant-nos a Canal n9u, no? i les ‘o’ tancades, porfa...). Pos això mateix, com que la conversa dels tertuliants i tertuliantes acostuma a ser molt xunga, quan vulguem afegir alguna frase de trellat (o de seny –amb perdó [pendó ho seràs tu!]), doncs... aleshores... gairebé! (hi-hi-hi), que això, que ja farem parlar el ‘filòsof nostrat’. (nOTA molt Important: esta intro la el·labora-da la becaria-moderaora-professional).[què diu bosté del co-rector?].
*Eeeii! Ascolteu...! (sóc la moderaora-becària-en-pràctiques de la ter-tul·lià o lo-que-siga-açò); que ens han arrivat unes queixes arran (eh, heu vist?: arran!), bé, a raís dels successos de l’anterior article (l’U-2), hi ha una reclamació d’un demòcrata ‘pero demócrata de toa la vida, de antes de la democracia, oiga!’, que diu que perquè es claveu –amb perdó– amb Franco i Koseantonio, ni que vinguereu del ‘Valle de los Caídos’...!, i que esteu xafant la Llei eixa del Olvido Histórico... Aixina que, a vore si vos modereu.
–..Però, a què ve això...? No sé d’on s’ho trau... A més, el Crònica no és Joseantoniano...!
==Xica!, no xilles tant, que encara sembla que se sent el ressò –aano-anoo-ano...!– Jo crec que es refereix a l’al·lusió claríssima que fèiem al Franco en el circ eixe dels bonyigos –que era el bonyigo més gros!, ei...?– i, pel que fa al Koseantonio, està clara l’al·lusió –però no’s feu il·lusions, eh– era per allò del ‘PePe Tono’, eixa cançoneta tan... peper...korn. (Això em recorda que, en la primera ‘transició’ –ara no sé per quina anem– els carrers encara dúien els rètols de la dictadura, però alguns ajuntaments van voler fer l’apanyo posant bil·lingües –vil·lingües diria jo– els noms de carrers i places: era allò de ‘calle-carrer’/‘plaza-plaça’ pa que nos entendamos tós...! I hi havia coses tan divertides com a Albaida, on podies trobar-te ‘calle de José Antonio / carrer de Josep Antoni’; ah, i també hi havia alguna cosa com ‘plaza del Claudillo’... que no sé ni qui era el donClaudio eixe ni la traducció –ni eixes confiances de dir-li ‘Claudillo’ al senyor eixe qui fóra)...
*Bueeno...! Tamé hi-ha una queixa contra la consel·leria d’Agri-cultura, de part d’una –diu– ‘Unió de Maseros de l’ex-califat de la Vall d’Ai!-baida’, que diu que en compte de soltar conills, que li tiren una maneta –i no Alcoi (ui, perdó: al coll: al col, o siga, ‘al cuello’, per si no ho enteníeu)– a l’agri-cultura. Ja’tà!
-.-Heu vist...? La moderaora sap dir ‘ejaculació precoç’ en japonés!
··..Sshhtt...! A voree, eixes ‘confiances’ amb les becàries...! Ai, quins xicons! Pos jo ’stic d’acord amb els agricultors –i les agricultoores, eh!– perquè és que... mo-se-mengen pels peus...!
-.-Vo-se-mengen pels pèls...?
..··Ha dit que se’ns estan menjant pels peus, a les persones i a les verdures recent plantaes...! I se’ns estan menjant sencers els uns i els altres: els conills, els polítics, la Unió (Europ-ea!) i els mercats, els putos grans mercats!
...A mi m’ho diràs, que sóc llauraoor...! No trac ni sis quinzets! Ni pa benzina! Els camps fets uns sentllàtzers... i vinc de vendre les olives, que m’ha costat déu-i-ajuda collir-les,... a setze cèntims el quilo! Pos estem aviats!
-.-Xe, tassament ara vinc jo d’aviar els conillets...
...Aaah...! Conque eres tu el qui avia –o aviva– els conills de la famosa plaga que...
-.-Jooo...? Això dis-ho al conseller Clotino eixe, o com li diguen, que aprovà una ‘solta’ darrel’altra!
·–Clar, i els caçadors s’han posat les botes matant-ne a milers –de conills, dic...
··..Mentre, senyors meus, els pobres llauraors –i llauraorees!– de la Vall Blanca se les han vistes negres...
..··...i s’han posat les alborgues i les avarques!, per poder salvar algun tendrum... abans que arriben els rosegadors.
*Ah, i tamé hi ha una ‘queixa consistorial’: una cosa aixina com ‘enlerta amb les ‘filtracions!’ –i pa que no yiatsa malentesos, açò és una queixa important: de l’Anjuntament, per si no entenieu...
...Per si no en teníem prou! Au, xiqueta: vés a l’Ajuntament i digues que no els ‘anjuntem’... però tampoc som el ‘Uiquilics’ eixe: ací no filtrem ni ens infiltrem... però si hi hagués més ‘uiquilicsos’ hi hauria menys malentesos! Transparència!, que’ls ‘malentesos’ d’anjuntament ja ens han fet prou mal... Au, i Malaena-que’ls-aquete!
==Els malentesos han fet sempre moolt de mal, ja des dels temps bíblics: aquell santhome de qui ara es celebra el Naixement 2010, ja –diuen– que va dir: “Deixeu que els xiquets s’acosten a mi”... i ja veieu com moolts dels seus seguidors actuals han interpretat la frase; però haurien de recordar l’altra que va soltar el mateix i que venia a dir que “qui faça mal a alguna d’aquestes criatures, més valdria que li penjaren una roda de molí al coll i el tiraren al fons de l’aigua”... o cosa per l’estil.
–..Haa parlat el ‘filòsof nostrat’! I té raó (coi, ja semble el quefe indio). No sé qui va pedricar açò, però crec que va dir: “en-veritat-en-veritatt ho dic: cuideu-vos dels malentesos!, perquè no us entendreu, ni us aclarireu! I, per culpa d’ells, ‘no voreu deu... sinó vint!”... I una cosa així va passar a uns que eixien de les ‘carpes’ eixes del bou l’altre dia: van beure molt, i això du els malentesos, i no aclarir-se –perquè ho veien borrós, i doble!– i, això...
·–Per a malentesos forts, les malinterpretacions des de segons quin angle; m’explique: els qui estan en el rotllo de les noves tecnologies i els seus usos col·laterals, pa no gastar cèntims i quedar pel mobilaine, solen dir que es faran una trucada perduda cap a tal hora i, au! Però, l’altre dia, una parella (tio-tia) que volien quedar així però ell se n’ix corrents que-feia-tard-a-no-sé-què i ella, a l’últim moment, tota descabellonada i en porreta (acabaven de fer-ho, i tot això...), no troba el mòbil, s’aboca a la finestra i, davant de dues senyores (d’eixes ‘del puntet’, però que no estan en el rotllo) que passaven per allí, li diu a ell, cridant: ‘eei!, fes-me una perduda!, aquesta nit...!’.
··..Ja’ls veig la cara, ja (a les senyores eixes)... Però, i la moderaora?, que em pensava que ara ens hauria interruptus dient-nos alguna cosa com: “Eeh, ‘no fem dels vicis vertuts’, com deia la meua iaia”... On para...?
·-·L’anvià este, posant-se les mans a l’ouera, i dient-li: ‘xiqueta, vols portar un paquet a l’astació...?’.
..··Animal...! Tu només en dius una allà-qu’allà, però... de repica’m el colze!
...L’envià jo... a ‘l’Anjuntament’ –que diu ella–; a vore si així podíem fer ‘contalles nadalenques entranyables’, com l’altre dia. Per cert, que hui mos han posat ahí dalt una cançó nadalenca reivendecativa d’eixes: la Cançó de la Llum! Deu d’estar en clau (‘la clave’, que diries tu) de metàfora, perquè ací ‘les bigues són plantades’ pa que vinga l’hospital(et) i el pont del Vicentet... però, es veu que els diners que hi havia se’ls ha gastat el molt FcoCamps en ‘eventos’ i ‘demés’..., i la llum només arriba al cartell macroanunciador de l’hoos-pi...!
·–Ara la censura faria (piiit), perquè semblava que deies un taco...! Però crec que, tot i així, la llum faria ‘carasses’ com en els millors temps del franquisme, quan semblava que-venia/que-se-n’anava... i en realitat, les ‘carasses’ les féiem nosaltres, com ara, metafòricament (o no tant) davant la indecissió dels nostres polítics-llumenàries...
··..Bé: açò ja sembla entrar en ‘ambient-nadalenc-entranyable’... Vos contaré la veritable història del ‘Micalet Garcia’ eixe d’ahí dalt... que arribà a Ontinyent de no-sé-on perquè volia ‘adquirir’ una plaça de policia municipal (això era pels anys de la picor, quan només hi havia díhuit municipals i el cabo [i es veu que volien arredonir el compte: vint]...), pos bé: Micalet anava pels carrers preguntant per ‘la casa consistorial’ –que li semblava que faria més ‘efecte’ de cara a la plaça–; i com no l’entenia ningú, pos algú li va dir: ‘això no sé on és, però vaja vosté al Siglo, que ahí tenen de tot’ (nota bene: [segons ens apunta el filòsof nostrat] sembla ser que l’anècdota eixa l’atribueixen a un sussuït en València, on t’enviaven al ‘Siglo Valenciano’ [que és on ara està ubicat el holding 3i4-ElTemps-AccióCultural, etcètera...], però vés a saber...). El cas és que el Micalet arriba a la Plaça de Dalt i es troba el cabo municipal a la porta, que acabava d’estrenar uniforme (ja hi havia sastres prenent mesures a futurs intendents) i li diu que ve per lo de la plaça, i el cabo, veient-lo –tot altot com era, però amb pinta de ‘güendo’ bovot– se li ocorre dir-li que la plaça ‘de dalt’ ja la té ell... però, si vol, pot quedar-se la ‘plaça de baix’ –passant ‘el Porxet’, pacavall– i, el bon Micalet, es va posar una gorra de plat que ja duia ‘al tanto’ i un ‘correatge’ i polaines amb el pantaló arromangat... i es va aposentar on estava la Font del Rei, fent guàrdia... i allí no passava ningú a beure ni a omplir el poal ni res; total, que el veïnat es queixa i, l’Ajuntament en ple (buit), acaba decidint que li donarien la plaça de portafanals pa davant de les processons i les festes populars; ah, i en Nadal feia d’angelot en el Betlemet. I ja’tà! –que diria la becària-moderaora–: la sang mai va arribar al riu i, a Micalet, se’l va conéixer després com ‘l’Àngel Bovo’. Coses de la història ‘monisipal’...! Ah, però que amb l’actual ‘corporació’, jo no’stic d’acord amb el tribunal.
-.-Constitucional...?
··..No. Consistorial. Que semblen ‘ppinquisitorials’, damunt de ser ‘egocèntrics i endogàmics’, uei!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada