per Ximo Urenya
Ara fa un any, el 21 de novembre, que el Partit Popular va fer públiques les seues propostes per a lluitar contra la corrupció. La suposada repulsió social que van dir que causava la corrupció van fer pensar als dirigents del PP que podrien guanyar la simpatia d’alguns altres possibles votants no afectats encara pel conformisme davant la situació de lladrocini de l’alta política .
Algun càndid sector de la fontaneria popular de Rajoy va cometre el delicte de fer públic un document d’estudi intern amb cinquanta propostes concretes contra la corrupció que semblava que estigueren tretes de les mil i una acusacions judicials que els mateixos polítics del PP estaven rebent per tot arreu de l’estat. Uns casos abundants sobretot per la banda que ells s’entesten en seguir anomenant el Levante feliz: costa andalusa, murciana, valenciana i baleàrica. Poc tardarien els senyors Fabra, Camps, Varcálcel, Matas i altres capos de les màfies organitzades sota les ales de la gavina en advertir la direcció de Madrid que no era massa oportú aprovar cap mesura contra les pràctiques corruptes dels polítics ateses les seues constants cites judicials per pràctiques polítiques molt poc ètiques.
A Rajoy li van fer empassar-se el seu discurs de fermesa contra la corrupció i la seua defensa a ultrança de la honestedat de la funció dels polítics. Menuda honestedat la dels seus companys de partit! Amb quina cara anava a presentar als altres partits la seua proposta de neteja ètica de la política i dels polítics? La resposta del PSOE a la proposta popular va ser des del primer moment d’acceptació de converses tendents a signar un pacte d’estat per a parar l’escalada de malversacions de diners públics i de suborns. Però tot feia suposar que les converses entrarien en via morta conforme anaven apareixent als mitjans més causes judicials contra polítics de tots dos partits. A hores d’ara ja ningú no se’n recorda d’aquells inicials contactes entre els dos partits que no només són els més grans en nombre de diputats i regidors d’ajuntaments, sinó també en casos pendents amb la justícia per causa de la corrupció.
Als casos Gürtel i Fundescam, se li ha ajuntat al PP darrerament el Brugal (aquest amb algun esguit per al PSOE) i el cada volta més escandalós del Palma Arena a ses Illes Balears, sense que ens oblidem del procés, ara finalment en curs del procés a Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló. Efectivament, no són els millors temps perquè el PP ens vinga amb lliçons de moral pública condensades en les seues 50 propostes contra la corrupció. Per això han decidit que aquelles propostes millor les guardaven en un calaix a l’espera que escampe el temporal judicial contra la seua formació i mentrestant serien transformades en un reservat Còdex d’Ètica d’ús intern del partit, el qual tampoc sembla que facen servir massa. Tampoc és que els avisats ciutadans esperàrem una altra actitud diferent del partit líder en el joc brut en la política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada