Vicent Partal ens ho explica molt bé a l'editorial de VilaWeb del 19/10/2010. Ací teniu el principi d'una opinió que suscribim des d'aquestes pàgines. Per llegir-la completa clique aci.
Ens diran que no, que no i mil voltes que no
19.10.2010 - Vicent Partal de VilaWEb
Després d’haver aplegat, amb un enorme èxit organitzatiu, més de sis-centes mil signatures la ILP 'Televisions sense fronteres' ha topat amb el PSOE. Sis-cents mil (un sis i cinc zeros) ciutadans, un per un, vam estampar la nostra signatura i vam donar les nostres dades a Acció Cultural del País Valencià perquè es tramitàs una proposta de llei que disposàs que totes les televisions en català es poguessen veure pertot on es parla el català. Però, per primera vegada en la història, el govern espanyol no ha permès ni que el debat arribàs al parlament. Costa de creure.
Costa de creure tant de menyspreu al ciutadà. El govern espanyol podia haver portat la ILP al congrés i haver-hi votat contra. Però no ha deixat fer ni el debat. Després de mesos d'esforços enormes i de despeses organitzatives i econòmiques enormes, n'hi ha hagut prou amb un sol 'no'. Ni tan solament no ha calgut fer ni un discurs. Han dit que no, com ens diran que no, i mil voltes que no, a qualsevol cosa que proposem.
L'argument que això costaria diners és ridícul i no mereix ni resposta. La raó és una altra. La raó és que Espanya està en un accelerat procés de regressió democràtica, marcat per la renaixença del nacionalisme espanyol i no hi ha debat possible sobre la qüestió. La consigna és Espanya, Espanya i Espanya. Al País Valencià el PP tanca repetidors i a Madrid el PSOE tanca la porta del congrés. És la compenetració perfecta de dos partits que no es poden veure en res, excepte quan han de sumar el poder per atacar tota dissidència nacional. (... continua l'article a VilaWeb)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada