La publicitat institucional o l’arma de control dels mitjans de comunicació

Per Josep Beltrí

(Del diari digital l’Informatiu. Publicat el 4 d’octubre de 2010)

       Els diners públics en publicitat s’han convertit en una arma de la Generalitat del PP per a controlar diaris, televisions i ràdios. Els criteris de seguidisme i la desactivació de les postures crítiques estan per damunt de l’audiència. L’informatiu posa nom als ordidors de l’estratègia.

Ahir diumenge, la gran majoria dels diaris d’informació general portaven una pàgina sencera de publicitat de la Generalitat Valenciana, concretament un anunci titulat “Som Comunitat”. També, i a tot color, apareixia un altre de l’Ajuntament de València sobre la iniciativa de Rita Barberá de visitar la senyera del consistori amb motiu del 9 d’octubre. Entre ambdós i seguint les tarifes publicitàries de les diferents capçaleres podríem estar parlant d’entre 4.000 i 7.000 euros d’ingressos.

I és que en esta època de crisi i amb la situació extrema que patixen els mitjans de comunicació, sobretot els diaris en paper, amb desenes d’acomiadaments i retalls en totes les partides, la publicitat institucional s’ha convertit en una taula de salvació, i això el poder polític ho sap.

I no han escatimant en esforços. Des que Eduardo Zaplana entrara a la Generalitat el PP valencià ha teixit una xarxa de de prebendes alhora de repartir els diners institucionals que ofega els mitjans crítics i subvenciona els afins. Esta situació, en la crisi s’ha aguditzat i ha acabat per amansar la majoria de capçaleres que, segons els experts en comunicació, han convertit el quart poder a la Comunitat “en una coartada per a disfressar una suposada Democràcia”.

Al cap d’esta xarxa de control dels mitjans de comunicació privats trobem directament el gabinet del president de la Generalitat, Francisco Camps. Dos dones són les que fan i desfan en este sentit i s’han convertit en “policies dels continguts”, una especialitzada en periodisme i l’altra en publicitat. Són la secretària autonòmica de Comunicació, Núria Romeral, i la històrica de la comunicació i directora general de Política Institucional, Dora Ibars. Ambdós amb fil directe amb el president.

Sense dubte la que manté una relació directa amb els departaments comercials de tots els mitjans comunicació és Dora Ibars. Ibars controla els diners públics que es repartixen entre les diferents empreses de comunicació i no precisament amb un criteri d’audiència. Diaris com La Razón o l’ABC estan plens d’anuncis d’institucions afins al PP, quan són capçaleres pràcticament residuals a la Comunitat. La publicitat als mitjans crítics com Levante-EMV o El País es convertixen en “favors”, que després esperen ser recompensats.

No hi ha mitjà de comunicació que vulga actuar en l’àmbit de la Comunitat que no haja de passar per este despatx de presidència. Com si d’un besamans es tractara, tots els directors comercials, mantenen una conversa amb Ibars i d’esta, decidixen la seua implantació. Una resposta afirmativa pot garantir finançament per als difícils començaments. En este sentit, també en trobem l’altra cara de la moneda. Per exemple, la televisió del periodista Juli Esteve, Info TV, va ser asfixiada de publicitat institucional, a més de ser eliminada del repartiment de les concessions de TDT. Dos maneres “administratives” d’acabar amb una veu força crítica.

Però Ibars no és només “la dels diners” i també s’ha convertit en la gestora del tancament de TV3 a la Comunitat. Esta publicitària, que ja exercia el mateix lloc de treball en l’època d’Eduardo Zapalana, va iniciar el procés de multes a Acció Cultural del País Valencià que acabaren amb la desaparició de gran part dels repetidors. Esta tasca l’ha seguit ara la Conselleria de Justícia. Ibars es dedica en estos moments a l’eliminació de les televisions que emeten en “il·legal”. Així i tot, encara no han actuat contra la majoria de TDT que van donar en concessió i que no acomplixen els requisits com són els casos d’Intereconomía, Popular TV, La 10 o Libertat Digital, televisions que van del espectre del centre polític a l’extrema dreta.

Però Ibars no només s’ha encarregat de teixir esta xarxa de control en el mitjans de comunicació que ha acabat per consolidar un cordó sanitari que ha immunitzat el Govern valencià de la pressió mediàtica, almenys a territori valencià. A la Comunitat no hi ha festival de publicitat en el que esta publicitària no aparega com a col·laboradora o participant. És més, en els últims temps ha protagonitzat estranys moviments juntament amb l’ara assessora de publicitat de la Universitat de València, Ana Portaceli. I és que, segons va anunciar en una entrevista en el Levante-EMV la pròpia Portaceli, la Generalitat havia injectat 50.000 euros en la seua associació de professionals per a consolidar un Col·legi de la Comunicació que actuara “al marge” dels periodistes. Un cop mortal a la informació i al control polític que ha d’exercir el quart poder però que, per sort, va fracassar.

 (El text complet el podeu llegir a l'Informatiu. cliqueu ací)