per Casimir Romero i Josep Ruiz

El fesol, com la major part dels components de la família dels llegums es coneix des de temps immemorial. Hom sap que ja en l'any 2000 abans de Crist es conreava a la Vall del Nil.
Estan agrupats en dues classes: per desgranar i consumir en verd; els primeres, de beina fibrosa i dura els de color i de la peladilla i els segons de fruit blanet i tendre.
La planta adulta, com tots els llegums, té nòduls de bacteris fixadors del nitrogen en les arrels de tal manera que enriqueixen el sol d'on es planten. Les llavors són riques en proteïnes, hidrats de carboni i vitamina B.
Refranyer: “Qui no cull un fesol, no en menja quan vol”: vol dir que cal aprofitar les coses encara que siguen petites, perquè totes tenen algun valor.
“Els fesols, sense aspres, no pugen” vol dir que generalment els homes necessiten algú que els ajude per a prosperar i fer-se amunt. Igual que el fesol necessita la canya.
“A la collita es veurà el fesol”: vol dir que a la fi de les empreses es veu el resultat i no abans.
Ara farem una recepta en què el fesol és el principal ingredient a més que siga fresca:
Amanida de fesols blancs
Ingredients:
- 400 g. de fesols blancs cuits
- 100 g. d'olives negres
- dos ous durs
- quatre tomaques
- un gra d'all
- oli, vinagre i sal
Preparació:
Mesclar els fesols i les tomaques crues tallades a trossos menuts. Els ous durs i les olives.
Picar l'all, afegir l'oli, el vinagre i la sal. Unir-ho bé i abocar-ho damunt de l'amanida. Servir-la ben freda.
Salut i bon profit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada