per Ximo Urenya
Per moltes estratègies que els assessors judicials del Partit Popular han tramat per evitar que el seu home fort a les terres valencianes, Francisco Camps, acabara davant del Tribunal Superior de Justícia valencià, ningú podrà evitar que el puguem veure acusat de delictes molt greus. Els més grossos d’ells, un contra la Hisenda Pública, un altre per finançament il·legal del seu partit, encara una altre per delicte electoral, diversos de prevaricació, a més del delicte de falsedat documental. Poca broma. Allò dels vestits que el tribunal valencià va considerar que no tenia major importància per considerar que no passava de ser un simple suborn impropi, ara serà considerat com a suborn propi, un delicte que implicarà, si les influències polítiques no ho eviten, que ho intentaran de nou, la presó i la inhabilitació per a exercir càrrecs públics de Camps i de la resta d’implicats. Entre aquests implicats n’hi ha que tenen la condició d'aforats, la qual cosa suposa que no puguen ser jutjats per un altre tribunal que no siguen els òrgans judicial valencians.
Ara bé, encara podria passar que aquest alt Tribunal valencià (TSJCV) decidira, que decidirà, ja ho veurem, que no deu assumir aquesta causa penal contra Camps i contra els altres alts càrrecs populars. En tal cas es crearia un greu problema de competències que hauria de resoldre finalment el Tribunal Suprem, qui decidiria més tard si el cas l’hauria d’assumir Madrid o València. És a dir que el conflicte jurídic es dilataria en el temps, cosa que afavoriria els acusats, perquè podrien presentar-se tranquil·lament a les eleccions del mes de maig pròxim sense haver-se assegut davant de cap tribunal. Fins ara l’estratègia d’anar allargant en el temps les qüestions judicials els ha donat bon resultat: els seus votants tenen poca memòria i la poca que tenen la tapen discretament amb el vel de la disculpació més benèvola (“Tots el partits fan el mateix.”, “Qui estiga lliure de pecat que llance la primera pedra.”).
La justícia és molt lenta, però per la importància i gravetat dels documents acumulats per la fiscalia i la inspecció de la Hisenda Pública, que hem anat veient al llarg dels mesos passats a la premsa, ningú podrà tirar terra indefinidament sobre els fets que demostraran indefugiblement la relació entre els regals investigats en el procediment tramitat davant del TSJ de València i els càrrecs que s’ocupaven aleshores de la direcció del PP i al mateix temps de la Generalitat Valenciana: Rafael Betoret -excap de gabinet de la conselleria de Turisme-; Víctor Campos -exvicepresident del Consell-; Ricardo Costa -exsecretari general del PPCV i diputat regional de València- i Francisco Camps, president de la Generalitat". Però no només són aquests noms els que apareixen els papers que comprometen la cúpula del PP valencià, n’hi ha molts més. Apareix fins i tot el nom de Mariano Rajoy als documents enviats des de l’alt tribunal madrileny, per haver estat pagat irregularment un dels actes de promoció del jefe del PP ací a terres valencianes, quan les eleccions Generals del 2008: empreses valencianes pagaven mitjançant l’empresa Orange Market al Partit Popular. Un delicte de prevaricació més a afegir als altres. Això, a més de les nombroses irregularitats en la contractació de les empreses dirigides per Francisco Correa amb l'administració valenciana durant els anys 2004 al 2009. Un autèntic embolic de trames i operacions financeres de la categoria de les operacions que fa la màfia siciliana més clàssica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada