La Vall d’Albaida, una comarca de pas

per Daniel Alfonso

     Amb l’actual crisi la Vall d’Albaida corre el risc de perdre excessiva competitivitat i de quedar-se relativament despenjada. Si fins ara la nostra economia s’havia fonamentat en l’agricultura en la zona oriental i en la indústria tèxtil i d’altres sectors madurs en el sector d’Albaida-l’Olleria-Bocairent, la greu situació que sofrim ha deixat al descobert la debilitat dels nostres ciments, perquè la crisi no respon només al context conjuntural que afecta tot el món, sinó que és estructural i s’ha agreujat al llarg del temps. 

     A grans trets podem dir que, des dels anys 70, l’agricultura ha perdut progressivament rendibilitat econòmica i els pobles que no han diversitat la seua economia també han anat davallant tant en riquesa com en població, cal recordar que 20 dels 34 no superen els 1.000 hab. Per contra, en altres municipis més grans, millor comunicats o amb més iniciativa, el sector del tèxtil o el del vidre crearen empreses que ocupaven la mà d’obra que anava expulsant el treball de la terra i, fins i tot, rebien emigrants. Però aquests dos pilars encara tenen en comú el perfil d’una gran massa de treballadors poc qualificats i mal pagats. El tercer sector, el de la prestació de serveis, a la Vall Blanca tradicionalment no ha sigut objecte d’interés ni per part de les autoritats ni tampoc des de l’empresariat, tot i que cal destacar la tasca que ve realitzant Coeval. De forma que molts dels fills de llauradors o de jornalers de fàbriques que, veient els nuvolots que s’acostaven i gràcies al sacrifici dels seus pares han cursat estudis universitaris, han constituït una nova generació millor formada però obligada a emigrar. És a dir, que la Vall d’Albaida continua sent una neta exportadora de persones ben formades i pateix una constant fuita de cervells cap a territoris més dinàmics que permeten desenvolupar tasques intensives en coneixement i millor remunerades al temps que desproveeix a la comarca de gent molt capacitada i útil en tots els sentits.

     Si tornem al punt d’inici, la realitat en el seu conjunt ens mostra una situació poc esperançadora i, el que és pitjor, amb escasses expectatives de millora. Observem alguns fets al respecte: En el capítol de les infraestructures viàries està ajornada sine die el desdoblament en autovia de la CV-60 l’Olleria-el Morquí, el ferrocarril Xàtiva-Alcoi no sabem si després de dècades de promeses polítiques serà remodelat o clausurat, els municipis del NE Benigànim-Benicolet compten amb una carretera obsoleta i que dificulta el seu desenvolupament o la xarxa de transport públic és testimonial. I podem donar gràcies que l’Autovia Central i la CV-60 recorren la comarca i ens beneficien col·lateralment. Des del punt de vista laboral, el passat agost 8.891 valldalbaidins estaven inscrits en les llistes del Servef, a més d’uns altres tants que tenen treballs molt precaris, dels que formen part de l’economia clandestina i dels joves de l’anomenada ‘generació perduda’, un conjunt de persones que tenen en comú una escassa capacitat de consum a la que en ocasions s’hi suma un fort endeutament públic i privat. En un altre sentit, Ontinyent per la seua falta de serveis no funciona ni com a capital de sí mateixa, obligant als ciutadans a desplaçar-se a Xàtiva o a Gandia per satisfer les respectives necessitats d’hisenda, de sanitat o d’oci, constituint per tant una eixida de divises, una pobra cohesió  i una escassa creació de llocs de treball a la nostra comarca. La mateixa Estratègia Territorial Valenciana  li atorga a la ciutat del Clariano – a qui tracta amb benevolència malgrat les crítiques rebudes- la capitalitat funcional sobre 27 municipis i les línies d’actuació a seguir que proposa, les quals vos anime a llegir (aquest document ), tracten el nostre territori de forma idíl·lica i abstracta atesa la situació actual.  Al respecte, l’Associació Valenciana d’Empresaris AVE, en el document Estratègia de Reactivació i Competitivitat  de l’Economia Valenciana  ha subratllat estos dies que “en les societats complexes els representants polítics tenen un paper clau per liderar al conjunt dels ciutadans. Perdre el temps i les forces en accions de desgast de l’adversari polític, i a contracorrent d’allò que la raó i la societat demanden, no només constitueix un comportament irresponsable, sinó el principal problema a superar. En cas contrari no només s’assistirà a la deslegitimació del sistema polític, sinó també a un seriós dèficit de governabilitat i a la conseqüent degradació econòmica i social que comporta”.

     Una de les iniciatives que s’han dut a terme per diversificar l’economia ha passat per la potenciació del turisme d’interior, projectes interessants que han sigut impulsats des de la mateixa Mancomunitat i per alguns Ajuntaments i empreses privades. No obstant, en termes generals els resultats finals estan tenint una escassa transcendència en el conjunt comarcal. De fet, ens podem preguntar quina gran empresa puntera tenim hui en dia a la comarca i on s’ocuparan els milers de treballadors que estan sent acomiadats. Una realitat que obliga, per pura supervivència i sense dilació, a superar les tradicionals capelletes dividides i descoordinades creant un vertader lobby institucional i empresarial que pressione allà on calga per reflotar de forma intel·ligent una Vall que s’ha tornat gris.