La darrera perla informativa ha estat l’acceptació de Madrid de l’autoproclamada candidatura de Camps a encapçalar la llista de les properes eleccions autonòmiques. I quin altre remei els quedava? Adés i ara no han parat de dir els dirigents del partit centralista de dretes que les llistes de candidats les aprovaven a Madrid i que encara no era hora de dir noms, però Camps els va avançar saltant-se tota disciplina del partit i es va autocoronar candidat davant els fidels valencians, sense cap presència personal de reconeixement madrileny. Rajoy ha tirat la tovalla davant la impetuositat dels rebels valencians i no ha tingut cap altra eixida més digna que la d’acceptar els fets consumats. I això a pesar de la pluja de milers d’euros d’obscura procedència que empresaris tan impresentables com Vicente Cotino, nebot del vicepresident tercer del govern valencià –tot cau en casa-, o del famós Enrique Ortiz pluri-implicat en nombrosos altres casos oberts a més del Gürtel. Però el PP sap que no pot jugar una altra carta que la de Camps, senzillament perquè no en té una altra, i si els tribunals no ho eviten, cosa que serà difícil donades les amistats sospitoses que els conservadors tenen a dintre dels diferents tribunals, tindrem a Camps de president amb totes les benediccions dels valencianets cada vegada més satisfets de tenir un govern que presumeix de guanyar més vots quant més lladres i corruptes són.
La novel·la negra que ens ofereixen cada dia els mitjans no sotmesos a la disciplina del PP donen de sí per a distracció del personal afeccionat a seguir la política bananera del nostre panxacontent País, però no donen per a res més. Els votants saben què volen i a qui han de votar, i cap notícia de corrupteles dels polítics catòlics, del seu ‘ordre’, de gràcia torera i bons venedors de fum no els impedirà tornar a votar als seus. País!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada