El Pregó a remull i l’Echegaray tancat

per Toni Martínez

       Ja havíem anunciat fa temps que l’Echegaray seria inaugurat, per interessos electorals, tot just abans de les eleccions municipals de maig que ve a pesar d’estar completament acabat a falta només de la col·locació de les butaques, i això li donarà vots al PP encara que els diners per restaurar l’edifici els haja posat el govern central de Madrid. Tampoc d’això que els diners els ha posat Madrid s’entera tanta gent com es pensa. I mentrestant, no hi ha possibilitat de fer cap activitat cultural, festiva o associativa, però no importa. Tampoc es pot fer cap activitat teatral important per iniciativa pública: Quins vots li pot reportar això a Lina Insa? Si està l’Echegaray tancat no han de programar sessions de teatre, no han de calfar-se el cap ni gastar-se diners.

     Però ha passat que una de les activitats que tradicionalment s’han fet a l’Echegaray, el pregó de les festes de Moros i Cristians, no s’ha pogut fer al teatre perquè el govern municipal encara no ha volgut posar les cadires. I va i plou! I s’ha de suspendre l’acte a la meitat precipitadament i anar a fer-lo a la Vila per no disposar d’un altre lloc cobert municipal. Poca gent se n’haguera recordat de l’Echegaray sense la inoportuna pluja, però les coses vénen així i no s’ha pogut evitar que la gent del carrer associara la política electoralista del PP amb la festa.

     Ni que fóra la celebració del 150 aniversari de les Festes de Moros i Cristians ha mogut al govern municipal a tenir a punt el teatre municipal en una ocasió propícia per a estrenar la restauració de la infraestructura cultural més àmplia i tradicional d’Ontinyent. Una inauguració que hauria de servir per posar-li el nom que caldria, Teatre Municipal d’Ontinyent, sense que per això se li haguera d’eliminar de la seua façana el nom original, el qual se li va posar perquè el propietari, el ‘Bilbaino’, va voler homenatjar el que deuria creure que era paisà seu, el madrileny José Echegaray y Eizaguirre, autor dramàtic prou desconegut i no massa valorat avui en dia, a pesar del seu controvertit premi Nobel.