per Ximo Urenya
Ningú no s’esperava el miracle. Perquè d’un tribunal fet a mida dels dos partits majoritaris de l’estat no es podia esperar que donaren carta blanca a un estatut que diu que Catalunya és una nació. Per als il·lustres magistrats no caben referèndums d’autodeterminació ni iniciatives confederals de cap mena. Què s’han pensat eixos catalans? Ja sabíem que la nostra democràcia era molt especial, però almenys el poder judicial podria respectar les decisions del legislatiu, el Parlament Espanyol, que va aprovar com a una llei més l’Estatut (rebaixat prèviament aquell que havia redactat el Parlament de Catalunya). Des de quan un tribunal ha de dir als parlamentaris elegits democràticament que les lleis que han fet no estan ben fetes? Des de quan sis persones, per molt magistrats del TC que siguen, han de tenir més poder de decisió que els ciutadans de Catalunya que van aprovar en referèndum aquell Estatut? No és el retall a l’Estatut el que és inadmissible, sinó la decisió del TC d’intervenir una llei després d’haver estat aprovada pel Parlament de l’estat. Això no hauria de poder ocórrer en una democràcia com cal. Algú encara dubta que la Constitució feta sota pressió d’un franquisme adés i ara instal·lat als despatxos madrilenys va ser un nyap que caldrà redactar de nou?
Des del País Valencià estant, lluny de qüestions tan abstractes per nosaltres com autodeterminació, independència, llibertat d’expressió, justícia, normalització democràtica... ens sentim solidaris amb aquells ciutadans catalans, amb els quals compartim alguna cosa més que la llengua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada