En un món globalitzat ho tenim tot més a prop que no ens pensem, a Ontinyent, a la fruiteria de la cantonada trobem dàtils israelians, dolcets i apegalosos com tots, però tan bruts de sang com els diamants o la cocaïna. Aquests però, arriben ací sense cap impediment, els trobem entre tomaques i bajoques, com si res, sense notar l'aspre resgust que deixa la sang.
Us propose un joc que té la seua gràcia; es tracta de trobar aquests dàtils, no és molt complicat i ben segur que abans del tercer intent n'heu trobat alguna caixa. Tot seguit comprarem algunes verdures que ens facen falta i per acabar, mig quilet de dàtils... Quan ja els tingueu pesats i a la bossa, ens interessarem per la seva procedència... - I estos d'on vénen? D'Elx? - No, estos els porten d'Israel, ja voràs que gustosos que paren.... - D'Israel? Ufff... No me’ls quedaré, no m'agrada el gust de la sang... Si de cas els traus de la bossa que no els vull. -Per què? -... (i ací ve la part on expliquem que no volem col·laborar en tot això, i que si fa el favor de dur-ne d'un altre lloc, ja tornarem un altre dia).
Imagineu que passa a totes les fruiteries i que aquestes es queixen als distribuïdors i busquen nous proveïdors.... Imagineu que no només passa amb els dàtils, també amb la resta d'exportacions israelianes, i amb els artistes, esportistes, polítics...
És una quimera, però és més real que l'ONU i el tribunal penal internacional. El futur està... a la nostra butxaca.
senyor toni, és vosté un pirata.
ResponEliminaboicot als productes israelians!