Divendres 28 de maig passat tancava l’IEVA el seu III Congrés d’Estudis de la Vall d’Albaida celebrat a l’Olleria, precisament quan fa ara 20 anys de la celebració al mateix municipi de la primera (i última) Jornada Cultural de la Vall d’Albaida el dia 16 de juny de 1990. En unes altres circumstàncies dir que s’ha celebrat una última jornada de qualsevol esdeveniment important podria entendre’s com a una mena de fracàs, però en el cas d’aquella Jornada Cultural no va ser així, perquè ja no es va celebrar una segona jornada, sinó que va ser un congrés comarcal, la qual cosa significava una passa gran endavant. El qual es va esdevenir a Aielo de Malferit al cap de sis anys: el I Congrés d’Estudis de la Vall d’Albaida, on es va decidir i acomplir tot seguit la creació de l’IEVA, l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida. Ara ja anem pel tercer congrés i ben segur que en vindran molts més.
Això sí, els valldalbaidins ens ho agafem tot amb molta calma, massa tranquil·litat i tot, i en els 20 anys transcorreguts des d’aquella transcendental jornada de l’Olleria no hem sabut ser capaços de fer moltes més coses de profit per als ciutadans. Almenys, no hem estat suficientment amatents com per a assolir una part raonable d’aquells objectius marcats en aquella 1a Jornada Cultural que va reunir a l’Olleria a prop de 200 persones interessades en donar una espenta a una comarca estèril i desmobilitzada fins aleshores. La crònica dels fets ens la conta el redactor del Crònica David Mira en el número 60 de la revista ara ja desapareguda dels quioscs.
Casanova ens fa un llistat dels objectius que van proposar els assistents al convent dels Caputxins de l’Olleria aquell final de primavera marcada per les eufòries futboleres del mundial d’Itàlia. Si repassem aquell exhaustiu llistat d’assignatures pendents aleshores comprovarem que vint anys després encara no mereixem la qualificació de suficiència en un examen d’assoliment d’aquells objectius. I no és perquè no ens hàgem presentat a cada convocatòria com calia, que sí que hi hem comparegut, però sense la convenient preparació, sense la suficient documentació ni la participació de tota la gent que calia. No s’han acomplert els projectes escrits sobre els papers tal i com esperaven aquells optimistes activistes, quan encara hi havia aleshores tantes esperances posades en una democràcia embastada amb tanta precarietat, com ara, vint anys després, estem comprovant que ho va estar.
Vicent Ll. Montés planteja entre altres coses que la divisió provincial no és precisament l’organització del territori que més ens convenia als valencians, que aquella partició decidida des de Madrid els convenia i els convé als defensors d’un estat centralitzat i unitari, però no gens a qui intenta fer prosperar el col·lectiu de la societat des de la Vall d’Albaida estant. Montés va demanar als aplegats a l’Olleria consciència de la realitat política a què ha estat obligada la ciutadania valenciana des que se li ha imposat una volta més des del govern central de l’estat una autonomia de segona categoria que ens nega ser com aquelles que han estat triades com a superiors: “No som una autonomia del 151, és a dir, no som Catalunya, no som País Basc, no som Galícia, no som Andalucia. Som una autonomia de segona categoria”. Vicent Montés va demanar que, malgrat les circumstàncies, calia demanar a les autoritats que s’avançara el més possible en les redimensions comarcals del País, trencant les barreres que ho impedeixen.
En el mateix número 61 de la revista Crònica, el seu director, Josep A. Mollà, demana al Regidor de Cultura d’Ontinyent, que va fer de moderador de la Jornada Cultural, es posara d’acord amb la Mancomunitat per editar conjuntament una programació cultural que incloguera totes les activitats de la Vall, una manera d’anar fent camí en l’empresa del redreçament cultural de la comarca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada