ONTINYENTINS A MAUTHAUSEN

Mauthausen el dia de l'alliberament

70 anys de l’arribada al camp de concentració dels primers ontinyentins

65 anys de l’alliberament del camp de concentració per les tropes aliades

Ontinyent, 8 de maig del 2010. A les 12 hores. Cementeri municipal

UN POC D’HISTÒRIA

En 1938, les tropes ‘nacionals’ arriben fins el Mediterrani i divideixen en dos la zona del llevant penin-sular. Els que queden a la part de dalt, en l’àrea catalana, van retirant-se i, en la primavera de 1939, tindran dos opcions: o lliurar-se al règim guanyador, amb l’incert destí, o exiliar-se. Molts republicans opten per aquesta darrera opció i, per uns quants passos fronterers, creuen cap a França.

El país veí, ni s’esperava ni estava preparat davant una allau d’exiliats com el que de sobte li arriba. Habilita una sèrie de camps de presoners en unes condicions ínfimes, on el fred, la fam i les malalties estan a l’ordre del dia. Amb eixos condicionants, molts dels refugiats republicans s’apunten a la Legió Estrangera, als batallons de marxa o a les Companyies de Treballadors Estrangers.

A tot açò, Hitler ha desencadenat la II Guerra Mundial el dia 1 de setembre de 1939. Després de Polonia, un dels primers objectius és envair França. Els francesos han disposat una resistència que se suposa que ha de ser forta: la Línia Maginot, on es troben la pràctica totalitat dels refugiats republicans; però els alemanys entren per dalt, per Bèlgica, i en un tres i no res conquereixen bona part de França i fan presoners un fum de gent que s’enduen a camps de concentració alemanys.

Veient que entre els presoners hi ha molts republicans espanyols, i que els règims de Hitler i Franco són amics, la Cancelleria alemanya pregunta a l’espanyola què fan amb els republicans. La resposta de les autoritats franquistes, en el sentit que “los republicanos no son españoles”, fa que Hitler tinga les mans lliures. Decideix acabar amb tots ells.

Ordena el seu internament en el camp de concentració de Mauthausen, en Àustria, camp de tercera cate-goria (la pitjor de les tres que hi ha) i als republicans els engloba en l’apartat dels ‘apàtrides’.

En agost de 1940 comencen a arribar al camp els republicans, entre els quals hi ha dos ontinyentins. A Mauthausen van a parar uns 7.200 republicans, dels quals en van morir uns 5.000. D’Ontinyent, van ser nou els deportats al camp d’extermini i sis els que van morir en aquell bell punt d’Àustria, al costat del riu Danubi. Van morir al mateix Mauthausen, o bé a algun dels kommandos que hi havia, com Gusen i la seua immensa pedrera, o el castell de Hartheim, que segons els alemanys era un ‘sanatori’, on gasejaven aquells deportats que estaven molt mal físicament. Un kommando era un camp reduït, depenent d’un més gran.

El 5 de maig de 1945 les forces aliades alliberen Mauthausen. Entre els supervivents hi ha tres ontinyen-tins. No tenen cap lloc on anar. No tenen ningú que els reconega. No tenen ningú que els ajude. Els tres es van establir a França.

Cal fer esment de la immensa mala sort d’aquesta generació de republicans. Successivament van passar per una guerra terrible de quasi tres anys, l’exili, el camp de presoners en França en unes condicions deplora-bles, comença la II Guerra Mundial, els agafen els alemanys i els internen en camps de presoners i, finalment, en el camp de concentració de Mauthausen. Uns van morir. Altres van resistir cinc anys en aquell submón fins recuperar la llibertat.

Hui, 8 de maig de 2010, l’Associació Veïnal del Llombo, en commemoració del 65é aniversari de l’alliberament de Mauthausen (que va tindre lloc el 5 de maig de 1945) i del 70é aniversari de l’arribada dels primers ontinyentins al camp (en agost de 1940), vol retre un sentit homenatge –emotiu i emocionat– als nou republicans ontinyentins, víctimes de la barbàrie humana i de l’oblit.

Associació Veïnal del Llombo

ONTINYENTINS A MAUTHAUSEN:

Rafael Donat Vidal, va morir al castell de Hartheim en 1942, als 31 anys.

Vicent Gandia Reig, va sobreviure a Mauthausen. Nascut el 1912. No sabem si està amb vida.

José Maria Martí Belda, va sobreviure a Mauthausen, des d’on el van traslladar al camp de concentració de Dachau. Va morir en 1992, als 78 anys.

Eusebi Pimentel Perelló, nascut a la Pobla del Duc, però vivia a Ontinyent. Va sobreviure a Mauthausen. Va morir en 1996, als 83 anys.

Vicent Sais Micó, va morir a Gusen en 1941, als 25 anys.

Francesc Santamaria Tortosa, va morir a Gusen en 1942, als 37 anys.

Virgili Torró Calatayud, de Fontanars dels Alforins, població que pertanyia a Ontinyent quan va nàixer. Va morir a Gusen en 1941, als 30 anys.

Rafael Torró Garrigós, de xiquet se’n va anar a viure a Catalunya. Va morir a Mauthausen en 1944, als 36 anys.

Gonçal Ureña Donat, va morir a Mauthausen en 1940, als 43 anys.