Revista Digital de la VALL D'ALBAIDA
cronicaredaccio@gmail.com

dilluns, 3 de maig del 2010

III Marxa Ultrafons Ontinyent- Benidorm



Vista des de Las Simas de Partagas



per Paco Garrido i Amo

El cap de setmana passat, va tenir lloc la IIIa MARXA ULTRAFONS ONTINYENT-BENIDORM. Cal dir que aquest esdeveniment comença a ser un referent de les marxes de muntanyes, de mitjana a llarga distància que està oberta a un col·lectiu molt heterogeni, però tots amb una mateixa aficció a l’esport i als grans reptes.

Enguany podem destacar la participació de 24 caminants (entre ells dos fèmines) i la d’un veterà de 70 anys en els 84 Km. del nou traçat.

La sortida va ser divendres a les 10 de la nit des de el Bar Gómez, amb una temperatura de14º. La primera etapa s’enfila pel Torrater enllaçant amb l’antiga via del tren xitxarra, fins a Cocentaina, allà fem una aturada per a veure l’estat dels peus i el conseqüent canvi de calcetins (1:53 h.). Ens introduïm en el laberint de la construcció de la nova autovia anant a buscar una carretera comarcal que ens durà a Benilloba (3:45h.), per a continuar per la mateixa carretera a Penàguila (4:40h i una temperatura de 11º). Fins aplegar ací hem hagut de fer dos pujades impressionants. Després de beure en la magnífica font dels Trenta Xorros d’aigua freda i transparent, continuem pel calvari de l’ermita en busca de la carretera, tot açò per una senda de muntanya. Ara tot el recorregut es fa per carretera, culminant el port dels Tudons i des d’ací, anem buscant l’entrada a l’Aitana per la font de l’Arbre. Continuem el nostre trajecte per baix del Cim. Des d’ací anem vorejant el perfil del colossal penyalar, cal dir que no és gens fàcil trepitjar per aquest paratge, perquè les pedres són punxegudes, tan si val, les vistes són meravelloses de la vall del Guadalest. Ara és hora d’anar buscant la baixada per unes sendes estretes i poc transitades fins el barranc de l’Arc, zona d’escalada molt coneguda, sobretot el Penyal Diví, amb una alçada impressionant, per la qual cosa el converteix en un paradís per als escaladors, cal gaudir de les vistes, la vegetació que ens envolta i de la riquesa aqüífera, que trobem a tot arreu. Allí trobem una espècie de berenador, anomenat Club d’escalada, sense massa condicions (13:05h.). Desprès de pegar un mosset, continuem la marxa per la pista forestal en busca d’un accés a la base del puig Campana, i en aquest moment podem apreciar la riquesa botànica i visual d’un paratge per a molta gent desconegut. Comencem el descens per les pistes forestals cap a Finestrat i d’ací a Benidorm, l’hora d’arribada: les 18:30. Enguany el recorregut en Km ha sigut menor, però la dificultat molt major. Jo crec que tota la gent coincidirà amb mi que ha valgut la pena aquest sacrifici, encara que el traçat, exigent, ha sigut satisfactori.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada