LLETRES Đ(INTER)CANVI

(...)
“Perquè és denigrant manar
entre gent que està propensa
a buscar sempre el dinar
el sopar i el berenar
en política despensa.
I mentre clava la dent
en el plat del pressupost
el pobre contribuent
ni menja prou de calent
ni pa li queda en la post.

Deveu comprendre tots ja
que els polítics de faldons
no tenen més conviccions
que fer la seua ‘jugà’
allà en les altres regions.
Monyicots com garrofins
ja en polítiques intrigues
mireu si són els seus fins
posar la mà en els cofins
per a emportar-se les figues.
Puix si ara que són xiquets
van de la mama ‘a tirons’
estos polítics tendrets
quan siguen ells més altets
què seran...? Uns grans mamons!

Perquè els neos moderats,
progressistes nets o purs
i unionistes ressellats,
tots agrejen de passats
o estan podrits de madurs.
No prengueu tan grans ‘suaes’,
pobres, rics, joves o vells,
perquè en açò de ‘votaes’
entre espentes i ‘sarpaes’
hi ha qui perd els saragüells.
I entonant per lo carrer
el ‘Gloria in excelsis Deo’
i menejant l’incenser,
adulen a tot poder
per conservar el ‘empleo’”.
(...)
Popular
(poema anònim valencià de l’any 1860)

Nota bene: Collons!, com anaven ja de ‘fins’ fa 150 anys...
Per cert, tot –tot– ho protagonitzaven els hòmens (i no tots
podien ser votants o representants); les dones, ni votaven ni
es podien presentar. I per cert, quin any més pròdig, el 1860...






corrupció: ítem més

david mira gramage

       O siga, sumem i seguim (uei! açò podria ser el pròxim slogan de campanya del PP –de res, a manar). En realitat, l’article s’hauria d’haver titulat “corrupció a la valenciana: legal o il·legal”. És a dir, no tot el que diem ‘corrupció’ ni tot el que anomenem ‘corrupció política’ ni tots els representants polítics; ítem més: ni les persones amigues-amiges (de l’estil ‘te quiero un huevo’, ‘y yo a ti más, amiguito del alma’), ni tan sols les beneficiades de la possible corrupció (perquè ahí ens barregen a tots: especuladors, contribuents, càrrecs electes o descàrrecs en comptes opacs). Ja som en situació de corrupció sistèmica, no sistemàtica –que també– sinó una corrupció i saqueig dels nostres diners, siga legal o il·legal, però que ja afecta tot el sistema; ítem més: la forma legal –o al·legal– està liderant la major corrupció mai vista en la nostra patida terra valenciana. Només cal vore el deute i el dèficit de l’administració autonòmica per a sospitar-ho. Clar que ‘tot això és culpa de ZP’ –un altre slogan dels populistes, aquest ja usat i abusat, tot i la mediocritat del polític que presideix les Espanyes–. Però no em negareu que la política de veles e grans events que es practica ‘a la tierra de la llus i de lamor’, és més pròpia del ‘levante felís’ que diuen que som que no de la ‘comunitat’ que encapçala el top manta de l’atur estatal –i part de fora– que tot i tindre un índex de riquesa per càpita alt, té un índex de pobresa molt més alt: uns ‘càpites’ són molt rics, altres són molt pobres i, al mig, la ‘classe mitja’ patint perquè davalla o cau i, enmig d’uns i altres, els qui tenen més clase i la presumeixen, i l’augmenten de forma sobrenatural, i són envejats, i votats pels qui els admiren, tot confonent l’augment de patrimoni exorbitant d’uns reduïts grups depredadors amb l’augment de ‘prosperitat-benestar-riquesa’ que –quan n’hi ha– està pagada d’avantmà i amb interessos pels feliços o resignats contribuents.
       Recoi! Tinc acumulats tants exemples que no sé de quins o quants tirar per a il·luminar com és l’opaca (o com a molt, translúcida) realitat de ‘la región que avanza en marcha triunfaal’ –poseu-li música i veu de barítona cascà d’alcaldessa Rita–, però serà qüestió de seleccionar qualsevol ‘fet’ (o per fer) que no siga un ‘evento’ i que ens l’hagen promés, o venut. Per exemple, fa poc més de dos anys, el ‘caritatiu’ conseller Cotino anuncià un ‘Plan de Prioridades Sociales para las personas y las familias’ el qual té (tindria o tindrà o havia de tindre) una dotació de... 45.810 milions d’euros(!) a aplicar fins l’any 2011. D’eixa xifra (de la qual no s’especifica com es distribuirà o gestionarà o com i quan i per a on) l’única pista que s’ha donat és que serà “a través de 411 prioridades sociales”. I que eixa vertiginosa pluja de milions està funcionant des del 2008 fins avui, és tan cert com que ara plouen gínjols... o s’intentarà fer-la aparent l’any (electoral) 2011. O eixos milions vindran (que no tots) per una altra via, o la Generalitat farà com que ‘gestiona’ (i inaugura i posa primeres pedres i anuncia i promet) allò que hi haja del pressupost de ‘prioridades sociales’ i es penjarà la medalla... Però, mentrestant, ni la meitat dels ‘beneficiaris’ d’una-ajudeta-perlamordedéu que s’han reconegut com a ‘dependents’ (que n’hi havia moltes més sol·licituds), ni una tercera part –sense comptar els que s’han mort esperant– han rebut o percebut res; res d’una mòdica (mòdica? miserable!) quantitat per a sobreviure, que no li ‘dóna’ la conselleria, sinó que són diners públics ‘gestionats’ i fets de pregar i encara negats! I mentrestant, el PP governa i mana en la ‘comunitat’. Sí, el Partit Popular; i no ho amaguen ni ho dissimulen, que ho presumeixen ben alt: governa el partit –això és il·legal–, però legalment figura que governa la Generalitat. I mentrestant, a vendre fum: fum humit, si es tracta de dir, com digué el conseller Rambla: que “en un mal año para el Ebro, sobrará agua para tres trasvases”, clar: es desvia-trasvasa l’aigua de l’Ebre des de l’últim pantà... i al Delta arribaria una rambla seca, senyor Rambla; igual que si en un mal any el Xúquer es desvia a la Manxa –ho volen fer tot horta!– i al Vinalopó, etcètera, doncs a Cullera no arribaria ni una rambla seca: se n’entraria el mar! I vinga vendre fum, fum d’encenser quan ens visitaren els Reis d’Espanya o el Papa de Roma... però segueixen sense dir quina quanta com i per a qui i de quina manera es va distribuir la fumaguera de pressupost de diner públic –d’un estat laic– per a la visita del santBenet setze.
       Ni setze jutges de setze jutjats ens aclariran mai com es podran recuperar milions i milions d’euros moguts il·legalment però ‘rematats’ legalment per a partits legals, esdeveniments legals, luxes i ‘assessors’ i ‘xòufers’ i guardaespatles i promotors de projectes projectats virtualment. Milions d’euros ‘treballats’ per una trama corrupta –dins i fora– i il·legal, però ben amortitzats per una trama partidista-institucional legal. I vinga vendre fum: fum polsegós del barri del Cabanyal espoliat i ja mig triturat per les accions –legals o il·legals?– d’una administració-partit que pensa dedicar fins i tot els milions que li toquen d’eixe ‘Plan Confianza’ de Camps-Generalitat per a comprar moltes més cases del barri mariner, especular, i enviar-ho tot a pastar fang (la mare que els ha parit!, i damunt ho rematen amb dures càrregues de policia –pensa ‘local’ actua ‘nacional’– contra pacífics i desvalguts ciutadans, i càrrecs electes)... I vinga de vendre fum pre-electoral. Ah, si voleu un bon catàleg de vendre fum ahí teniu el de l’ontinyentina alcaldessa Insa, o el del xativí presidentdiputacional Rus, cascú a la seua manera, clar, i sumar-i-seguir i inaugurar obres del PlanZP, ja pre-inaugurarem les nostres després, que vénen eleccions... Ascolte, i això del sumari gürtel? Per favor!, si són 50.000 fulls, més els anteriors, 64.000...! Vosté calle i vote.