L’ajust pressupostari generarà euroescèptics

Per Rafael Beneyto Cabanes, Analista Financer

La tragèdia grega no pot obligar l’Estat espanyol a realitzar ajustos pressupostaris que impedixquen la recuperació econòmica. Les recomanacions generalitzades d’intens ajust fiscal des de la Unió Europea (UE) poden limitar les mesures de reactivació de la demanda i el suport a les noves activitats econòmiques, del tot necessàries per a la creació d’ocupació.

A principis de l’any 2009, a les Jornades de Perspectives Econòmiques i Financeres que organitza l’Institut Espanyol d’Analistes Financers (IEAF), Carlos Ocaña, Secretari d’Estat d’Hisenda, afirmava que calia intensificar les mesures d’impuls fiscal (reducció d’impostos, augment de la inversió pública i injecció de liquiditat a l’economia) per a recuperar la demanda interna i amb ella l’activitat econòmica. Un any després al mateix escenari els experts en economia i estratègia de dos bancs venien a exigir processos de consolidació fiscal (retirada de les mesures d’impuls fiscal, augment d’impostos i reducció de la despesa pública) i reformes estructurals al mercat laboral i al sistema de pensions públiques. L’excusa: les recomanacions de Brussel·les i les amenaces de les empreses de ràting i els inversors internacionals. Doncs bé, després d’un any de forta reducció del PIB i destrucció a l’ocupació, no trobe molt convenient prioritzar el ajust pressupostari, ja que aquest dificultarà la recuperació econòmica i la creació d’ocupació. En temps de crisi, determinades reformes poden esperar mentre recuperem l’activitat, ja que plantejar hui l’allargament de l’edat de jubilació o la reducció de les pensions públiques no ajuden gens ni mica.

Intentaré ara introduir un canvi a les prioritats. La creació d’ocupació ha d’estar la primera. A curt termini per a recuperar una part de l’ocupació eliminada al sector de la construcció i a les activitats industrials dependents (ceràmica, moble, tèxtil, etc.) caldrà que es redueixca l’estoc de vivendes construïdes sense vendre. La variable que pot ajustar este estoc és el preu, i per tant cal reduir-lo fins que la demanda l’assumeixca. D’açò no en parlen ni bancs, ni promotors. Però és imprescindible per a recuperar una activitat que ara per ara està totalment paralitzada.

Els bancs, quan es va tancar l’aixeta del finançament interbancari, reclamaven l’ajut públic per a restablir-lo, ja que era tan imprescindible per al funcionament del sistema financer com la sang ho és per al funcionament del cos humà. Ara, superats els problemes de liquiditat als bancs, gràcies en part als avals de l’Estat a les seues emissions i a les línies facilitades pel Banc Central Europeu (BCE), ja no és tan important que el crèdit arribe a l’economia real i es financen empreses i particulars. Doncs bé, d’açò se’n parla però no s’aconsegueix cap cosa, les empreses espanyoles són les que més dificultat tenen de tota la UE per accedir al crèdit. Si ésta cal que siga la segona prioritat, ¿per què Brussel·les no aconsegueix que els fons del BCE facilitats als bancs arriben a les empreses i famílies?.

Restablir la confiança a consumidors i inversors és imprescindible també per a recuperar l’activitat econòmica. A les darreres enquestes al respecte, aquest és un aspecte molt feble a l’Estat espanyol. Si s’amenaça amb una pujada d’impostos (IVA a juliol inicialment), si es redueixen les inversions públiques en infraestructures per ajustar els pressupostos, i de segur es redueixen les pensions públiques, més val ajornar les decisions de consum i inversió. El consum i la inversió generen activitat econòmica que crea ocupació, amb la qual cosa s’augmenta la recaptació d’impostos i es redueixen les despeses en prestacions. En este escenari l’ajust pressupostari s’aconsegueix via ingressos i reducció de despeses, sense alterar la dotació d’inversions públiques ni les mesures d’impuls fiscal a la demanda.

La reacció de la UE a la tragèdia grega pot per excés augmentar el nombre d’euroescèptics. A mi m’agradaria més pluralitat a les recomanacions de Brussel·les i més autoritat respecte dels especuladors.