Xé quin bolet!

Xé quin bolet!, per Jesús Bordera

Durant el mes de setembre i primers d’octubre havia plogut tant que pareixia que entremig de les gotes ja els vèiem créixer. Encara no havien passat ni unes hores i tots estàvem fregant-nos les mans en pensar que enguany anava a ser un any fantàstic de “pebrassos”.

– Enguany sí que farem unes cistelles “enromeraes” fins l’ansa!!

Ja tots contaven els dies i les hores que faltaven per tal d’eixir a la serra. Ni faria falta esperar-se a eixos 40 dies que –des de sempre– s’han hagut de comptar perqueren eixir els tan somniats “pebrassos”.

Els viatges a Mosqueruela i a Terol, havien sigut un poc decebedors i les cistelles tan sols s’omplien “un culet”. A més a més el cànon per entrar a la serra havia pujat a 6 euros per “pebrassero” i la cosa ja començava a “mosquejar” un poc. I per si algú no entén açò del “cànon” explicaré que en alguns pobles de Terol, com Mosqueruela, a l’entrada dels camins que pugen a la serra on es crien els “pebrassos” es fica un o uns quants senyors en una tauleta i cobren 6 euros –per cap–, per anar a collir els tan buscats bolets. I si no en culls cap no et tornen els diners.

Puix bé, aleshores no passa res perquè per ací tots tenien la seguretat que anaven a fer-se’n a “porrillo”, tot i que, els d’ací, són més gustosos i més bons.

Però mira tu per a on, la cosa no ha anat com s’esperava. Quinze dies després de les plogudes, va fer una setmana de calor que ho va sufocar tot i els “pebrassos” eren prou escassos i a més a més, la majoria d’ells estaven bastant cucats.

Ningú s’ho explica. Açò no pot ser! Amb tat com ha plogut! Ja estem com l’any passat!

I la veritat és que alguna cosa està canviant i els cicles del creixement del “pebràs” no són com abans. En tan sols tres setmanes s’ha acabat tot aquell somni de fer les “pebrassaes” d’abans i tot apunta que la coca de Fira d’enguany haurà de portar tan sols llonganissa, botifarra i cansalada.

El temps també està descontrolat, com tot. A punt d’entrar en Tots Sants i fa una calor del mes de Juny. I clar, el “pebràs” necessita la temperatura idònia, ni més ni menys. I això també, conforme està tot, és molt difícil d’equilibrar.

Al final de la correguda tan sols hem pogut tastar-los. I gràcies.

Redéu quin bolet!!!