per Miquel À. Múrcia i Cambra
La fàbula començava fa mesos. El 24 d’Abril de 2009 a aquesta mateixa tribuna d’opinió celebràvem la proposta de l’associació “la Nostra Terra” que havia cursat una sol·licitud al plenari d’Ontinyent proposant el canvi de nom del “Teatro Echegaray” pel de “Teatre Gomis”. En un acte de ingenuïtat i oblidant la ignomínia cultural d’aquells que la governen en aquesta ciutat, ens felicitàvem per una iniciativa que venia a cobrir part del deute de la ciutat amb el seu músic, aparentment.Uns mesos després, la senyora Insa va declarar que canviar el nom d’Echegaray pel de Josep Melcior Gomis seria “despullar un sant per vestir-ne un altre” i ens adonem que havíem oblidat una premissa: Allò peculiar dels conservadors espanyols és que no conserven res, a no ser gairebé unes poques idees repetitives i fossilitzades.
Les persones capgirades amb la recuperació gomisiana també vam actuar erròniament, vam actuar amb ingenuïtat i ni tan sols vam preveure una negativa a la proposta. Però, què podíem esperar d’un expedient tant nefast amb Gomis per part d’aquestos senyors que inclou capítols tant vergonyosos com el de la no-presentació de l’Alba nº 20/21 dedicada a Gomis, les no-lliçons manuscrites o la no-casa-museu que va prometre al seu programa electoral qui governa? Com a màxims responsables públics de la ciutat vostès tenen el deure de ser, com a mínim “els més compromesos” amb la recuperació i reivindicació de l’ontinyentí més universal. No obstant això, la conclusió d’aquest desagradable cas esdevé en la retolació de la Sala Polivalent com a Sala Gomis, que no li fa justícia al nostre músic. Agafem-ho amb ironia i sentit de l’humor, serà molt més saludable.
El compositor ontinyentí té el “sant d’esquena” (vestit o no?) i ha de conformar amb anomenar la nova i petita Sala Polivalent en comptes de lluir el seu nom al rètol del Teatre Principal de la ciutat. Si Gomis no retola el nostre teatre principal, no esperem que retole quelcom de sala d’auditori d’un altre indòmit racó. Teatres retolats amb el nom Echegaray hi han molts a tot arreu de l’Estat espanyol, teatres retolats amb Josep Melcior Gomis cap.
Fet i fet, les polítiques de recuperació de músics com Arriaga, Martí i Soler, Carnicer o Telemann han comptat amb el suport social i polític de les seues ciutats natals. És una qüestió bàsica de màrqueting el que ningú “compre” allò gomisià si els seus patriotes naturals l’ignoren i no creuen en ell. Tots tenim a la mà l’explicació evident del fracàs reivindicatiu de la música de Gomis. I quasi tots, en efecte, en som responsables.
No seré jo qui qüestione els mèrits demostrats del senyor Echegaray, però convidreu amb mi que allò que ocasiona més desengany, decepció i contrarietat són l’absència d’arguments al respecte. A la vista de les declaracions de la senyora Insa al “Periòdic d’Ontinyent”, existeix una massa social ontinyentina a qui no li sembla bé eliminar el nom d’Echegaray del Teatre. Entenem que es tracta d’una resposta massiva dels veïns contraris a atorgar aqueix mèrit a l’ontinyentí més universal.
Això sí, quins veïns? Uns veïns que s’han mostrat contraris al canvi, com una mena de societat secreta anti-Gomis, uns veïns sense nom ni cognoms, “revenants” sortits de la mateixa òpera que Gomis va escriure a París. Vostès saben com de senzill és justificar una decisió en nom d’una massa etèria, virtual i quimèrica. I el que és el millor: transvasar la responsabilitat d’una decisió municipal a una caterva de veïns imaginaris.
Siguem rigorosos: realitzem una consulta perquè la gent, amb nom i cognoms, s’expresse al voltant del nom del Teatre. Quina por hi ha? Siguem rigorosos, realitzem la consulta i que democràticament Ontinyent supere ( o no ho faça) el deute que té amb el compositor. La resolució obscura d’aqueixa brillant proposta de “La Nostra Terra” deixa a Josep Melcior Gomis sense saber a quin sant encomanar-se a Ontinyent. Siguem rigorosos, almenys en l’única aportació ontinyentina a la cultura universal de la música.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada