L’escola dels animals

L’escola dels animals

Per Àngel Canet Català

Un dia es reuniren els animals dels bosc i decidiren fundar una escola. Hi havia un conill, un peix, un esquirol, un ocell i una anguila, que formaren el consell escolar.

El conill insistí que córrer formara part del programa escolar. L’ocell que volar s’incloguera en el programa. El peix que la natació estiguera inclosa i l’esquirol que l’escalada perpendicular d’arbres estiguera al programa educatiu del centre. Així redactaren la guia del programa escolar. Després establiren que cada animal cursara totes aquestes matèries…

Encara que el conill obtenia una qualificació de 10 en córrer, l’escalada perpendicular d’arbres li representava un veritable problema, i contínuament queia. Molt prompte, passà a sofrir una mena de dany cerebral i ja no podia córrer. S’adonà que, en compte d’obtenir un 10 en córrer, estava traient un 7 i naturalment sempre havia tret un 5 en escalada perpendicular.

L’ocell realment era meravellós per a volar, però quan es tractava d’excavar a la terra, no ho feia bé. Així es feia malbé el bec i les ales. De sobte començà a treure 7 en volar o 5 en excavar, i li costava moltíssim treball l’escalada perpendicular d’arbres. Finalment les coses es feien a mitges… Tots tenien una habilitat única en què eren brillants, però en no ser efectius per a totes les matèries, en no omplir totes les expectatives… començaren a sentir que en realitat no eren suficientment hàbils i perderen confiança i la seua innata capacitat…”

Quantes vegades passa el mateix amb els nostres fills i alumnes! En fer-los conscients de les nostres expectatives, en exigir-los ser “molt bons en tot” acabem fent-los perdre la seua habilitat. En lloc d’ajudar-los que emergesca la seua potencialitat, coartem i atrofiem el seu esperit de grandesa i els ensenyem a conformar-nos amb omplir les nostres amples expectatives a mitges…

No posem límits en aqueix sentit als nostres xiquets, no els etiquetem, deixem que emergesca tot el seu ésser, deixem que creguen en ells mateixos i en la seua habilitat per a la grandesa…

PD: Aquesta reflexió ha estat fruit de la lectura d’aquesta faula trobada per ahí, traduïda i posada en comú amb els lectors del Crònica digital.