El perill més gran

El perill més gran

per Fermin Ferrero

Més enllà de l’entorn que ens envolta i que ens pot posar a prop una sèrie de circumstàncies que poden causar-nos danys majors o menors, hi ha un factor de risc essencial dins la consideració dels perills amb les addiccions i l’abús de substàncies: parlem dels pensaments de la persona que es troba davant eixes circumstàncies. Un pensament, en un sentit o en el contrari, pot marcar de forma radical la forma d’actuar i el grau dels problemes derivats. Els següents pensaments, idees o creences poden ser perillosos fins i tot sense la presència directa de substàncies a prop de la persona, i és una de les bases dins el tractament per a les addiccions i, especialment, per a la prevenció de recaigudes.

És l’únic vici que tinc. A veure qui se’n fa més. M’ajuda quan estic passant-ho mal. Esta nit ho reventem tot. Va, fem-nos-en una altra, no sigues cagarri. Demà ja vorem. A la feina que li’n donen. Consumir drogues és una forma de protesta contra el sistema. Jo controle. Me’n faig per a no fer un lleig als amics. Jo sé lo que faig. Jo no bec tant. És la única forma de passar-ho bé. Per una no passa res. A mi no em passarà lo que als altres, jo no cauré. Hi ha altres coses molt pitjors. Açò no fa mal perquè és una droga “natural”. Tampoc és tan nociu. El fum de les fàbriques és pitjor. Si no hi haguera drogues, s’acabarien els problemes/Legalitzant les drogues, s’acabarien els problemes. Quan vulga, m’ho puc deixar. Només una més. Pareix que si no me’n faig, soc un pringat. Si vas amb comte, no t’enganxes. A mi ningú em diu el que tinc que fer. Fumar porros és bo per al càncer. Les drogues naturals no fan mal. Si algú m’haguera avisat del risc... Estic així per culpa de la gent. Jo ho he de provar tot. Beure em relaxa. Ho necessite. Fent-te algo passes l’avorriment. Si el cos ho demana, serà per alguna cosa. Si la persona ho demana, se li hauria de donar. No podré mai eixir d’açò. No sé fer altra cosa per a divertir-me. Sempre estaré igual. Sempre seré un addicte. Porte temps abstinent, però si tornara a fer-me algo crec que controlaria. Si la gent no fora com és, jo no hauria tingut problemes. He tingut mala sort. Les coses ja no seran igual si no em faig res. Si no fume, no puc estar bé. Jo bec lo normal. Jo bec, però no puc arribar a ser alcohòlic, perquè no m’he emborratxat mai.

Açò no és un test de risc d’addicció, però la presència de pensaments com aquestos (o altres semblants que no estiguen en la llista) pot ser un element important per a preveure l’aparició de problemes o, en el cas de desintoxicacions, poden motivar fàcilment recaigudes en poc de temps. La Medicina ajuda molt a que l’organisme puga deixar enrere els efectes d’un consum continuat, però si no es treballen idees com les citades, especialment en les addiccions sense droga, estarem deixant molt de marge per a la reaparició de problemes.