Volem un riu viu

Dos de tres, per Paco Garido i Amo

Publicat el dia 5 de juny al Crònica 710

Volem un riu viu

Aquest dies està parlant-se d’un projecte pel qual la fisonomia del nostre riu Clariano serà transformada. El que realment m’agradaria saber, si s’han tingut en compte tots el pros i contres d’aquest projecte, si tota aquesta transformació, ha sigut consensuada per especialistes.

Per una part, t’adones que aquest projecte, va ser rebutjat ja per la Conselleria, per massa quantitat de formigó, tenint en compte les desastroses conseqüències que ha tingut, actuacions semblants en altres llocs, quan després d’estudis molt seriosos es va determinar que la causa de les inundacions era l’excés de formigó a les vores dels rius.

De tota manera l’Ajuntament d’Ontinyent, està fent circular una “encuesta sobre el paisaje”, amb la qual qualsevol persona interessada, pot participar en el desenvolupament de l’estudi d’integració paisatgística (per cert una mica complicada d’entendre’s).

Cal ser conscient, que qualsevol curs de riu i torrent, van acompanyats d’una comunitat d’arbres i arbustos de ribera, els quals generen aquestes faixes humides i les quals són especialistes en viure en unes condicions especials, donant com resultat una gran varietat vegetal. També és una manera natural de mantenir el llit del riu, en les grans riuades, la qual cosa no passa, quan es substitueix, per una capa impermeable incapaç de retenir una gran envestida d’aigua de manera torrencial, i per tant el substrat del terra es arrastrat.

A banda d’aquestes qüestions merament tècniques, cal tenir en compte la riquesa i diversitat que alberga aquest ecosistema i tan sols us remet alguns criteris de gent especialitzada per a conservar-los, i si fóra necessari tenir control del seu desenvolupament.

Augmentar les clàssiques formacions arbrades com, alberedes, xopades, olmedes, i com no recuperar alguna comunitat de gatells (salix atrocinerea), encara es conserven alguns exemplars pel barranc de Bocairent, de Morera, és un arbre en clar estat de regressió.

També caldria, regenerar i fomentar l’estat arbustiu i herbaci d’aquestes formacions, perquè entre elles podem trobar alguna que altra espècie rara i necessita d’una cura especial com per exemple “la pota de cavall” (petasites fragans).

Fomentar el llit del riu, com a zona d’esbarjo, mitjançant àrees recreatives i pistes per a passejar, amb una adequació, sense impactar amb el medi.

Recuperar i rehabilitar el patrimoni industrial i cultural, que des de temps immemorial, sempre ha anat unit al desenvolupament del nostre poble. La simple recuperació d’hortes de l’entorn del riu, ja seria un gran avanç i, com no, la cura i rehabilitació de pons, xemeneies, sèquies, molins, en resum tot allò que forme part del curs fluvial.

I sobretot, el manteniment i conservació d’aquest gran pulmó verd, que nodreix la nostra ciutat.

Perquè com tots sabem, l’aigua és vida, i el nostre riu és un ésser viu, per això necessita del recolzament de tota la societat ontinyentina, per que, en la nostra retina perdure la imatge d’un riu ple de vida, encara que hi haja gent que opine, que el nostre riu necessita una transformació.

Per això, considere que no estic en contra del possible “Proyecto de encauzamiento del río Clariano en Ontinyent”, però que tota la transformació que es faça, siga d’acord en la idiosincràsia del riu, sense massa alteracions, AH! I FORMIGÓ EL MENYS POSSIBLE.