La pandèmia
No sé si arribarà el dia que jo vote al PP. De moment no i crec que no. I no és perquè siga un partit de dreta ancorat en el passat, com si fos del segle XIX, en lloc dels moderns partits conservadors europeus, que també. Sinó per la concepció ideològica del què està bé i del que està malament i les seues conseqüències en la vida rutinària.
M’explique. Mai comprendré als senyors votants del PP i la seua escala de valors. Així, és normal que cap escàndol polític afecte els populars, perquè res, absolutament res, escandalitza als seus votants. Ni la guerra, ni el fer un bac de l’economia mundial, ni l’escalfament del planeta, ni els abusos a menors per part de l’Església catòlica de la que van sempre agafats de la mà, ni la corrupció, res. Solament allò que fan o pretén fer l’antagonista polític, que en moltes coses no és tant antagonista. Per això, ni l’arribada al poder de Zaplana (compra de voluntats alienes, perquè va perdre les eleccions a l’alcaldia de Benidorm), ni els presumptes corruptes Francisco Camps i Carlos Fabra, els immuta. Encara més, és del tot patètic veure al curita hortera de Camps anant a declarar “feliç” perquè esta imputat, i un munt de militants (entre els quals hi havia una bona representació de Palma de Gandia, amb pancarta inclosa, els quals haurien d’anar al psiquiatra) per donar-li suport. O siga, que si és un delinqüent, estan fent tot el possible perquè torne a delinquir i multiplique el delicte per deu veient com l’ovacionaven.
Va hi haver un temps que no comprenia l’actitud dels votants populars. Fins que em vaig adonar que el que fan els seus líders és el mateix que farien ells si pogueren. Perquè la seua escala de valors està absolutament estropellada i tenen una concepció de la vida voluntàriament errònia. Per ella -l’escala de valors- els votants populars en una bona part, són capaços de qualsevol cosa que servisca per remuntar en l’escala social de la seua desenfocada realitat. Que fa falta xafar-li el cap a qui està al costat i que fins ara mateix era el nostre millor amic? Doncs se li xafa el cap i ja està! Bé, ja està no: després, s’ha d’anar a missa (la religió és una cosa molt important, i s’ha de traure a relluir ara i adés), confessar-se, combregar, i donar-se uns colps de pit ben ostentosos. Així, amb la penitència de rigor, estaran tots els pecats perdonats i podran dormir amb la consciència ben tranquil·la.
Durant anys no comprenia com el PP valencià, en lloc de desgastar-se quan s’anaven coneixent una sèrie de coses mal fetes, incrementava més i més al seu favor la diferència de vots i el seu suport. Veure Camps o el pardal cec anant a declarar en olor de multituds és una cosa que fa mal a la vista. Però no és per la vessant política, sinó social i humana. És perquè estan malalts i no tenen solució. Han escampat la pandèmia a tot arreu i no hi ha remei ni ganes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada