Agres, punt d'arribada, des de fa 525 anys

Agres, punt d'arribada, des de fa 525 anys

per Vicent Català de la plataforma Salvem la Valleta

Ara fa 525 anys va arribar, no va passar de llarg, i va establir la seua residència, el seu lloc on ser venerada, en un dels racons més bonics, més agradables de tota la Serra Mariola, als peus d'aquesta serra i des d'on contemplar tota la Vall d'Agres, damunt d'un lledoner, se li va aparèixer a Gaspar Tomàs, un bon pastor, manc de naixement, amant del seu poble i de les seues arrels, orgullós i coneixedor de l’encant de la Mariola, qui va tindre la sort de trobar a aquella que va decidir abandonar la ciutat i la mar d'Alacant fugint d'un incendi en l'Esglèsia de Santa Maria, per la muntanya i la bellesa d'un xicotet poble d'interior, la Mare de Déu d'Agres.

Ja fa 525 anys des d'aquesta Aparició, molt ha plogut des que Agres va despertar diferent, més bonic i únic que mai. Moltes coses han passat en aquest poble que sense saber-ho, i potser sense estar preparat, durant segles ha sigut i encara és, punt d'encontre, centre de pelegrinatge, lloc de silenci, respecte i estima, lloc de fe i esperança, lloc d'oració.

Un espai únic i diferent de la Mariola, que conjuntament amb la natura verge i amb un mantell de colors que canvia al llarg de les estacions fan que Agres, el cor de la Mariola, siga un vertader paradís. Aquest paradís no sols està format per la Serra Mariola, sinó també per l'entorn d'aquesta serra, per la Vall d'Agres, per les millors terres de cultiu que amb els seus canvis durant tot l'any, fan que aquest paradís siga únic i diferent a qualsevol altre.

El proper dissabte 27 de juny, amb motiu del 525 Aniversari de l'Aparició de la Mare de Déu d'Agres, l'Arquebisbat, junt a altres entitats, han organitzat una Romeria al lloc d'oració i veneració, al raconet de silenci, natura i pau on un dia se li va aparèixer la Mare de Déu al pastor Gaspar Tomàs.

Des de tots els pobles dels voltants sorgiran rius de gent, que com formiguetes faran camí per la gran i ampla xarxa de camins que té la Valleta buscant Agres, el seu punt d'encontre i d'arribada.

Mentre el sol s'amaga i sols deixa que Agres seguisca il·luminat per la Gran Senyora de cara morena i dolça mirada, en una vesprada diferent, els camins que condueixen al Santuari s'ompliran de gent, s'ompliran de devots, de gent que amb fe i contricció esperaran ansiosos passar per davant i tindre uns moments únics e íntims davant d’ella.

Ara bé, tot serà igual per al 550 Aniversari de l'Aparició de la Mare de Déu d'Agres, quan la gent no puga anar en romeria fins a Agres perquè un “eix transversal” haja desfet i incomunicat tots els camins i vies de la Valleta? Serà igual d'íntim i podrem trobar la mateixa pau en una nit intensa, única i diferent quan des del Santuari tingam un paisatge ple de llums de cotxes i ple del soroll dels motors per la Valleta?

Potser això mai torne a repetir-se, potser ja no pugam gaudir de la natura i de vore com es fa de nit mentre ens apropem a Agres, potser les romeries a Agres, i no sols aquesta sinó també les que es succeeixen al llarg dels diumenges del mes de setembre, deixen de tindre el mateix encant, potser res torne a ser igual.

De moment, encara tenim la gran sort de poder gaudir d'una romeria que de segur serà molt especial i no sols per commemorar el 525 Aniversari de l'Aparició sinó també perquè tindrem la gran sort de caminar per un espai únic que malauradament no està del tot protegit, és més, està en perill que li facen una línia longitudinal que la travesse.

Agres, el proper 27 de juny encara serà punt d'arribada, el centre religiós de les nostres comarques. Agres commemorarà un esdeveniment que va canviar la seua història compartint-lo, com acostuma als agressans i agressanes amb tots els que allí vagen, obrint el cor i donant la mà a amics i visitants.

Desitge que aquest esdeveniment que cada cert temps es produeix puga repetir-se sempre, que mai es trobe mermat per cap obra faraònica que a uns “il·lumniats” se'ls entoixe.

Fins que arribe el dia esperat, el 27 de juny, a la de cara morena i dolça mirada li pregaré que ens cuide i guarde la Valleta, i que des d'aquell raconet de la Mariola, on un dia va decidir fixar la seua residència, ens empare sota el seu mantell i ens done la força i el valor suficients per seguir reivindicant que Agres, el seu poble, com també Alfafara, Bocairent i Muro, siguen ara i sempre, punts d'arribada, no de pas.