Publicat el dia 5 de juny al Crònica 710
Allò únic que sap el ciutadà normal de les eleccions europees és que hi ha en l’aire un perill: que el PP guanye unes eleccions que no se sap ben bé per a què són –ningú sap encara què és això d’Europa-, sap que si guanya ara el PP vol dir que en les pròximes eleccions al Parlament Espanyol –això sí que ho té més clar el votant- possiblement també guanyarà. El perill el planteja el PSOE. El ciutadà normal també sap que el PP no vol jugar el partit d’Europa perquè li resulta més beneficiós fer una campanya contra Zapatero i a favor dels pobres desocupats que explicar què farà els pròxims anys a Estrasburg. Tampoc no deu saber aquell poc informat elector que hi ha més partits polítics que es presenten a les eleccions de diumenge que els dos que apareixen a cada moment a tots els debats i tertúlies. I és normal. Les normes de la propaganda electoral les han fet ells mateixos.
És normal que l’abstenció augmente quan s’acosten les eleccions europees i això és un fracàs col·lectiu: perquè no s’entén que la circumscripció electoral siga única a tot l’estat, imposada pels partits centralistes, no es suporta l’avorriment que suposen per als ciutadans les repeticions tothora de les mateixes bregues entre els bons i els dolents de la pel·lícula, no s’accepta ser tractat com a ciutadà idiota amb unes propagandes pensades només per a idiotes.
És una llàstima que, almenys, no s’aprofiten tants espais gratuïts per ràdio i per premsa per a transmetre als ciutadans que cada vegada el nostre estat és menys estat, gràcies a que ja arriben a ser el 70% les normes legals dictades pel nostre comú Parlament Europeu. La major part de les lleis cuinades pel Parlament Espanyol han de fer-ho d’acord amb les receptes elaborades pels parlamentaris europeus.
L’espectacle d’enfrontament ratllant amb l’esperpent donat pels partits majoritaris és una fal·làcia, si tenim en compte que en realitat, els seus representants elegits es posen d’acord finalment allà en dos de cada tres decisions. I això passa perquè com tot el món sap les eleccions europees no es juguen a Europa sinó a Madrid, no són per a Brussel·les o Estrasburg diumenge, sinó de cara a superar el contrari en unes primàries que es jugaran a l’Espanya de Zapatero o Rajoy. Per això els màxims representants populars s’atreveixen a demanar en campanya el cap de Zapatero en cas que el PSOE perda les eleccions europees.
Potser l’acte més ben estudiat i on el partit majoritari en l’oposició ha posat tota la carn a les graelles, ha estat el de la plaça de bous de València del dilluns passat. Milers de aplaudidors ja professionals vinguts de totes les comarques valencianes i de més enllà i tot van voler amb els seus crits guanyar tres partides d’una sola tirada: les eleccions europees, les generals espanyoles pròximes i el sobreseïment judicial del cas del vestuari madrileny que Camps diu que va pagar de la seua butxaca. Sobre tot es va convertir en un acte d’exaltació de Camps, i fins i tot el candidat a Europa pel PP, Mayor Oreja, va quedar en segon terme, quasi oblidat.
I mentre esperem diumenge pacientment per votar el nostre grup preferit, mirant abans com el partit de Rajoy ha transformat les votacions en plebiscit intern espanyol, i com el govern fa el que pot per transmetre als votants que si ells ho fan mal el recanvi encara ho farà pitjor, ací a la Vall d’Albaida ens fem creus quan comprovem que ni Madrid ni València ens acaben d’apanyar allò del tren que fa tants anys que entre uns i altres estan deixant morir, i per contra ens volen fer una autovia pel sud de la comarca que en realitat només servirà perquè el turista madrileny arribe més prompte a Benidorm, que és el que realment els interessa. Encara gràcies que aprofitant el partit del final de la copa a València es van posar més o menys d’acord els dos presidents de la Generalitat, la de dalt i la de baix, en demanar a Europa el ferrocarril d’alta velocitat que uniria definitivament València i Catalunya –increïble!- i totes dues comunitats amb la resta d’Europa. Allò que hom anomena el corredor mediterrani, i també per autovia. Zapatero va somriure i va assentir. Estaven d’acord? No se sap, perquè una setmana més tard estaven prometent a l’Aragó que per anar a França hauríem de passar a saludar els manyos primer. I Blanco ja ha compromés 10 milions d’euros per a l’estudi preliminar. Això ja són faves comptades i no declaracions d’intencions per a eixir a la foto. Com quedem?
Que voteu amb coneixement de causa. Això és menester.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada